Enguany la Solemnitat de la ImmaculadaConcepció de Maria coincideix amb el segon diumenge d’Advent. Aquestaavinentesa posa en relleu que l’Advent és un temps pregonament marià, comafirmava el bisbe Pere Tena, eminent estudiós de la litúrgia cristiana. En unarticle publicat l’any 2002, i glossat pel cardenal Joan Josep Omella, Tenaaclaria que «quan parlem de la Concepció Immaculada de Maria, no parlem d’allòque s’anomena concepció activa, és a dir, del fet que Maria concebésvirginalment el Fill de Déu Fet Home, sinó de concepció passiva, és a dir, queMaria fou concebuda plena de gràcia des del primer instant de la sevaexistència, per voluntat amorosa de Déu». És, per tant, un fet de salvació, nosimplement una idea.
Segons un relat de Jaume de Voràgine a laLlegenda Àuria (segle XV), Joaquim, espòs d’Anna i sacerdot del Temple deJerusalem, després de vint anys de matrimoni sense descendència, fou expulsatper la seva esterilitat, aleshores considerada un oprobi. Fugit a la muntanya,un àngel va revelar per separat a Joaquim i Anna que serien pares d’una nenaexcepcional, Maria, i per això els va citar a la Porta Daurada del temple deJerusalem, on la casta abraçada del reencontre obraria la prodigiosa Concepcióde la que seria Mare de Jesús. Aquesta seria la representació més freqüent dela Immaculada que fou progressivament substituïda per la que parteix del llibrede l’Apocalipsi i que, tot i la bellesa excepcional de moltes de les sevesrepresentacions, no acaba de ser prou expressiva de la profunditat del’abraçada de la porta daurada.
En quin sentit Maria és figura de l’Advent? El papaFrancesc a l’exhortació postsinodal del Sínode de Joves, Christus vivit,afirma: «Sempre crida l’atenció la força del “sí” de Maria jove. La forçad’aquest “faci’s” que li va dir a l’àngel. Va ser una cosa diferent d’unaacceptació passiva o resignada. Va ser una cosa diferent d’un “sí” com dient:bé, anem a provar a veure què passa. Maria no coneixia aquesta expressió: “Anema veure què passa.” Era decidida, va saber de què es tractava i va dir “sí”,sense voltes. Va ser alguna cosa més, va ser una cosa diferent. Va ser el “sí”de qui vol comprometre i el que vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sensemés seguretat que la certesa de saber que era portadora d’una promesa.» Són elsnostres «sís» quotidians els que poden fer avançar el Regne de Déu ara quel’Advent ha començat.
