El papa Francesc està convençut que “la realitat és més important que la idea” i que cal treballar junts allà on sigui possible, tenint les prioritats molt clares: a favor dels migrants, dels pobres i contra el canvi climàtic. És una de les reflexions de fons que s’han exposat aquest dissabte a la XVII Jornada Sant Jordi. Amb el títol Una comunitat, una persona, un camí: el papa Francesc, l’acte s’ha celebrat a l’Hotel Alimara, al barri d’Horta de Barcelona. Hi han participat més de 130 persones, 25 de les quals de fora de Catalunya, de les diòcesis de Madrid, Getafe, Vitòria, Sant Sebastià, Bilbao, Menorca, València i Castelló.

Una jornada centrada en comprendre l’acció i l’estil d’un líder mundial a qui no li falta oposició. Un líder que denuncia el clericalisme i la corrupció, amb un programa de govern clar, anunciat ja en l’elecció del seu nom, inspirat en el pobre d’Assís. Així ho han exposat els dos ponents convidats: el teòleg Martí Gelabert i la periodista argentina Elisabetta Piqué.

El teòleg i dominic mallorquí ha recollit el pensament de Francesc, amb la necessitat de “fer presents en la predicació la preocupació dels pobres, el compromís amb la justícia i la transformació de les estructures eclesials”. El catedràtic i degà emèrit de la Facultat de Teologia de València ha fet seva l’alerta del Papa sobre els perills de l’autoreferencialitat i del tancament que empobreix. I l’ha contraposat a una Església en sortida, centrada en l’anunci de l’evangeli a tots els homes i dones.

Gelabert, de l’orde dels predicadors, s’ha aturat en la importància del llenguatge: “Quan una Església no sap parlar al món, l’evangeli no és comprensible”. El teòleg ha recordat també dels sínodes que ha impulsat el papa Francesc, que impliquen un “diàleg bidireccional de respecte i escolta mútua”.

El dominic ha parlat de “signes concrets d’obertura del Papa”, d’acord al convenciment del Pontífex que sense acció, el discurs és buit. Entre d’altres, ha parlat de l’acollida de les persones homosexuals, de la participació dels divorciats als sagraments i ha defensat “una nova manera de tractar” l’avortament, des de la pregunta de “què hem fet per acompanyar adequadament les dones que viuen en situacions molt dures”.

L’aposta per la reforma de mentalitats

La segona ponència, a càrrec de periodista Elisabetta Piqué, s’ha centrat en com Francesc ha canviat l’estil de ser Papa. No només amb “canvis cosmètics”, com el vestit o el calçat, sinó en la relació que estableix amb els altres. Francesc de seguida “s’autoanomena bisbe de Roma” i, segons la periodista argentina, el canvi d’estil ha estat una “constant en el seu pontificat”.

Piqué ha descrit un Papa amb dots de “lideratge en moments de molta crisi” i una persona que “parla amb molta gent”. Així mateix ha apuntat la “capacitat impressionant que té de comunicar” i de fer-ho en un llenguatge senzill i planer. Ha assegurat que “tothom l’entén” i que “és molt conscient del poder dels mitjans”.

Un altre dels pilars d’acció del papa és la reforma de la cúria, que orienta primer cap a necessària “reforma de la mentalitat i dels cors”. La periodista ha exposat les canvis en diversos dicasteris, i el gir que ha implicat la creació del Dicasteri al servei de la Caritat en aquesta visió d’una “Església dels pobres i per als pobres”. Ha recordat el viatge de Francesc a Lampedusa i totes les visites que ha fet a la presó.

En el retrat de l’acció del Pontífex ha explicat com està incloent els laics i les dones en llocs de responsabilitat del Vaticà. Ha parlat també de la reforma de les finances en clau de “transparència i responsabilitat”. I ha descrit un Papa pel qui ja no hi ha temes tabús: entre d’altres qüestions, Francesc ha afrontat els abusos sexuals per part de sacerdots a menors.

Un Papa que ha convocat diversos sínodes perquè sigui “el poble de Déu” qui prengui la paraula. Amb l’objectiu d’acabar amb el clericalisme i de tornar a l’essència de la missió eclesial. En aquest sentit, la periodista ha subratllat també el treball de diàleg que ha fet també en l’àmbit ecumènic amb altres esglésies cristianes i de diàleg interreligiós amb els musulmans, sense oblidar el rol de teixir ponts que s’espera d’un Papa, a favor de la pau mundial.

Menys ideologia i més actituds humanes

L’acte ha comptat amb la participació de més d’un centenar per persones, amb un bon nombre de laics implicats en comunitats i projectes eclesials, a més de capellans i religiosos com la dominica Lucía Caram, la teresiana Viqui Molins, el rector de Santa Anna, Peio Sánchez, o Xavier Morlans, implicat també a l’Hospital de Campanya, el diputat Joan Capdevila, entre molts altres.

El recent nomenat director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Carles Armengol, ha aplaudit l’elecció del tema de la jornada: “El papa Francesc és una benedicció que hem rebut a l’Església, però alhora és molt important per a tot el món”. I ha dit que Bergoglio proposa “transformar la realitat i millorar la nostra vida, com cap altre líder mundial està fent, no d’una manera ideològica sinó basada en actituds humanes”.

En la introducció també ha intervingut el cardenal Lluís Martínez Sistach. L’arquebisbe emèrit de Barcelona ha recordat que “el cristià necessita la formació” i ha apuntat que “el Papa és un home que ha buscat la reforma de la cúria”.

Els organitzadors han recordat les raons de fons de la convocatòria. El president del Grup Sant Jordi, Pere Fàbregues, ha expressat el desig que “aquesta trobada sigui inici d’un o de molts diàlegs sincers i positius”. I el coordinador de la Tribuna Joan Carrera, Marcel Joan, ha situat la necessitat de fer “una petita aportació per donar suport al Papa” en un context en què “són enormes els atacs intra i extraeclesials que rep”.

En el marc de l’acte Manuel Martín ha fet un breu homenatge al capellà i teòleg de Castelló Joan Llidó, promotor de diàlegs entre fe i cultura, i formador, director i rector del Seminari de Sogorb-Castelló.

Després del resum de la Jornada, a càrrec de la periodista Laura Mor, el reconegut poeta menorquí Ponç Pons ha llegit un poema seu, basat en l’experiència personal de fe, titulat Spiritual, que ha estat el punt i final de la Jornada abans del dinar al qual han assistit la gran majoria dels assistents.

La Jornada Sant Jordi és un espai de trobada anual que promou la reflexió sobre un estil d’Església lligat al compromís social, i arrelat al país. El bisbe de Barcelona Joan Carrera en va ser l’impulsor. En aquesta dissetena edició ja són sis les entitats convocants: el Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, els Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Justícia i Pau, i Cristianisme al Segle XXI.