Persones provinents de més de vint països s’apleguen durant aquest 5 i 6 de juny a Barcelona en el II Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència, convocat per la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de Catalunya, de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura.
Experts d’Ucraïna, Polònia, Regne Unit, Suïssa, Grècia, Egipte, Àustria, Cuba, Països Baixos, Itàlia, Irlanda, Índia, Estats Units, Uruguai, Argentina o Veneçuela han debatut temes com “el tractament de les minories religioses als mitjans de comunicació”, “la religió i la llengua catalana”, “la donació d’òrgans i les tradicions religioses”, “musulmans i legislació als Balcans”, “aspectes jurídics de la implementació de l’assignatura de religió islàmica a Catalunya” o “la destrucció d’esglésies a Ucraïna”.
En la taula rodona inaugural hi ha participat Kristina Arriaga, CEO d’Intrinsic, membre del Consell de Supervisió inaugural de Meta; Montserrat Gas, membre del Panell d’Experts en Llibertat de Religió o Creences de l’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa); Alex Goldberg, rabí i degà del Chaplains College de la Universitat de Surrey (Regne Unit); Helen Hall, directora associada del Centre de Drets i Justícia i sacerdotessa anglicana, i Philip Larrey, sacerdot i professor de Filosofia al Boston College (Estats Units).
“La llibertat religiosa està avui en perill”, ha afirmat Míriam Díez, directora de la Càtedra de la Llibertat Religiosa i de Consciència, que ha remarcat la necessitat de presentar bones pràctiques locals, regionals i internacionals en gestió de la diversitat religiosa i promoció de la llibertat religiosa i de consciencia. Per aquest motiu la Càtedra ha reunit desenes d’especialistes, que han analitzat els estàndards internacionals de valoració de l’exercici del dret a la llibertat religiosa i de consciència i de prevenció de les seves vulneracions. “Ens interessa crear debat d’experts i responsables d’entitats internacionals sobre la situació internacional i tendències de la llibertat religiosa i de consciència, així com sobre metodologies, categories i indicadors d’anàlisi de la realitat de la llibertat religiosa, i del concepte de religió en un món postsecular”, ha explicat Díez.
MÍRIAM DÍEZ
“Ens interessa crear debat d’experts i responsables d’entitats internacionals sobre la situació internacional i tendències de la llibertat religiosa i de consciència”
Es tracta, segons la directora de la Càtedra de la Llibertat Religiosa i de Consciència, d’aprendre i compartir per promoure el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, però també de treure una mica de pit del que s’està fent a nivell català: “Ens interessa que a nivell internacional se sàpiga què es fa a Catalunya, perquè, si bé amb tota la modèstia necessària, cal dir que som un petit model de gestió de la diversitat religiosa.”
La cerimònia de clausura ha anat a càrrec de Marc Polo, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna; Carles Armengol, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Giorgia Miotto, directora general de la Fundació Blanquerna; i Míriam Díez.
CÀTEDRA DE LLIBERTAT RELIGIOSA I DE CONSCIÈNCIA
Un exemple de la bona feina feta en matèria de diversitat i de llibertat religiosa a casa nostra és l’existència mateixa de la Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència (Universitat Ramon Llull), impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos i constituïda fa tres anys a partir de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. És un espai de recerca i divulgació que té com a objectiu principal estudiar i analitzar la situació de la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya per traslladar a la ciutadania coneixements que han de permetre aproximar-se al reconeixement i l’abast d’aquest dret fonamental en l’àmbit català. En aquest sentit, també analitza el reconeixement i l’abast del principi de no-discriminació per motius religiosos.
El 7 de setembre del 2022, la Càtedra va presentar el primer informe El dret a la llibertat religiosa i de consciència a Catalunya, referent al període 2020-2021. I si bé la conclusió era que “a Catalunya la llibertat religiosa no pateix restriccions greus ni violacions”, l’informe recollia una vuitantena de vulneracions contra aquest dret que afectaven principalment les confessions musulmana (58%), catòlica (20%) i jueva (16%).
Segons va alertar Míriam Díez en una entrevista a Ràdio Estel, “al món hi ha 47 països on s’ha experimentat una caiguda espectacular del dret a la llibertat religiosa i la confessió cristiana és la més amenaçada”. I si bé a casa nostra, evidentment, no es pot parlar de persecució, sí que es pot fer de discriminació: “Hi ha senyals d’anticristianisme, d’antisemitisme i d’islamofòbia, així com rebuig i burla de les manifestacions religioses. Caldria fomentar el coneixement general de les religions en tots els àmbits. I si bé el coneixement no és un antídot contra la barbàrie, no hi ha dubte que ens ajuda, ens protegeix i ens fa més sensibles i empàtics amb els altres.”
