L’experiència del Ressuscitat en el cor dels apòstols i la seva influència en la comunitat dels deixebles ens fa pensar a nosaltres, seguidors de Jesús, com vivim avui la nostra relació amb Ell i la comunicació que feim del seu Evangeli. La maduresa que tots els deixebles adquireixen gràcies a la seva presència i, des de Pentecosta, per la força interior del seu Esperit, dona major fermesa a la seva fe i els converteix en testimonis valents. La permanència a la ciutat suggerida per Jesús fins a la vinguda de l’Esperit Sant fa més consistent la seva vida de comunitat i més intensa la seva pregària, al mateix temps que intueixen amb més claredat que el Senyor els encarrega perllongar la seva missió amb una nova percepció de la realitat, però comptant sempre amb la seva assistència.
A ells, els deixebles que han viscut diversos encontres amb el Senyor ressuscitat, no els és difícil d’encaixar la seva absència física. La seva fe ha madurat molt. S’han identificat tant amb la seva voluntat i el seu projecte de salvació que, quan arriba el moment, saben amb certesa que el Senyor no els deixa, que sempre els acompanya i que, a partir d’ara, serà Ell mateix, a través del seu Esperit, qui els inspiri en qualsevol circumstància el que han de dir i han de fer. El llibre dels Fets dels Apòstols que hem meditat al llarg del temps pasqual ens en dona una prova evident quan hem vist que l’Església creix i s’expandeix. L’important és que nosaltres siguem ben conscients que en l’actualitat som els encarregats de seguir fent el que hem après d’Ell.
En contemplar la projecció de futur en Déu que té la nostra existència a la llum de la resurrecció de Crist, sabem bé que no serà una fórmula la que ens salvi, però sí una Persona i la certesa que ens infon quan ens diu: «Jo seré amb vosaltres!» Vivim el temps de l’Esperit i sabem que és amb nosaltres. Així ho ha entès l’Església al llarg de més de vint segles, així ho viuen els testimonis de la fe de tots els temps i els qui són avui assassinats per seguir Jesús i anunciar-lo, vertaders deixebles missioners. No només hem d’evitar l’actitud de quedar-nos immòbils mirant cap al cel, sinó que hem d’acollir amb plena responsabilitat la crida a comprometre’ns en la transformació de la societat. Fer aquest pas és un signe inequívoc de maduresa cristiana.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca