L’eucaristia celebrada a la Sagrada Família el dia 5 passat,amb motiu de l’arribada de la Creu de Lampedusa, va ser impressionant per lagran concurrència de joves i pel silenci dens i el sentit d’adoració en què vadiscórrer. Alguns agents pastorals coincideixen que els joves d’avui tenen unaaltra manera de celebrar la fe, menys racionalista, més contemplativa, basadaen l’experiència i el testimoni de vida. Les vocacions que estan sorgint nodifereixen gaire d’aquest nou tarannà.
En l’avinentesa del Dia del Seminari, dediquem el Primer Plad’aquest número, elaborat pel nostre redactor Joan Piñol, als seminaristescatalans. Aquests joves es preparen per guiar les comunitats cristianes en unmapa pastoral català on cada vegada més un únic prevere tindrà laresponsabilitat de més d’una parròquia. Les seves trajectòries personals i elsseus itineraris són diversos: els uns provenen de famílies catòliques, d’altressón en un o altre grau, conversos. Alguns han cursat estudis civils. Fins itot, algun ha tingut responsabilitats polítiques. També els qui els acompanyensón de diverses tradicions espirituals, de vegades externs als seminaris. Elfet és que en pocs anys aquests seminaristes seran els que serviran —i d’algunamanera, lideraran— les parròquies, comunitats i moviments cristians deCatalunya. Caldria preguntar-se què n’esperen, d’aquests candidats, els fidelsi la societat. L’any 1986, el Dr. Narcís Jubany, cardenal-arquebisbe deBarcelona, va escriure una exhortació pastoral sobre la maduresa humana i cristiana.En la mateixa línia, la nova Ratio dels seminaris subratlla també que allò queha de marcar l’adequat progrés del seminarista és «assolir el grau de maduresahumana i vocacional que es requereix per a cada etapa». Una maduresa —diu—vocacional, interior, humana, cristiana i sacerdotal, física, psicoafectiva isocial, espiritual, suficient per relacionar-se amb homes i dones, de diversaedat i condició social. Semblaria que aquest nivell de maduresa humanament ésdifícilment assolible, amb tot, la Ratio recorda que és suscitada i afavoridaper l’acció de la gràcia que no substitueix la naturalesa sinó que laperfecciona. El document també exhorta els candidats al presbiterat a cultivarla humilitat, la valentia, el sentit pràctic, la magnanimitat en el cor, larectitud en el judici i la discreció, la tolerància i la transparència, l’amora la veritat i l’honestedat (93). És obvi que, com més alt sigui el nivell deformació dels laics, major serà també l’exigència dels ministres que estan alseu servei.
