Al nostre món i als altres mons que ens envolten fa temps que s’ha instal·lat la mentida. Si comencem pels altres, veiem que els règims totalitaris i teocràtics es fonamenten en l’engany als seus ciutadans de manera conscient i constant, perquè no toleren la diferència, que converteixen en enemiga pública a base de reiterar una vegada i una altra farses construïdes per al seu servei i benefici.

Si ens mirem a nosaltres mateixos, observem que les democràcies han de ser molt cautes i tossudes per seguir fidels a la seva etimologia: “el poder del poble”, per no deixar-se arrossegar per populismes barats i esbiaixats que titllen altres dones i homes d’enemics perillosos. Les nostres democràcies han de recuperar els valors que les fundaren, vetllant perquè les polítiques que es facin afavoreixin les majories més vulnerables i els partits que les conformen no acabin destruint-les o convertint-les en pseudo-democràcies.

Totes i tots aquells que es mantenen als marges d’aquestes polítiques fraudulentes han de lluitar contra la injustícia sense defallir, per continuar defensant que tota persona ha de ser tractada amb dignitat, respecte, tolerància i estima, sense excepcions. Han de mantenir-se ferms per demostrar les mentides dels mitjans de comunicació, comprats per grans lobbies de multinacionals o organitzacions que sostenen un discurs xenòfob i antidemocràtic.

Jesús de Natzaret deia que la veritat ens fa lliures (Jn 8,32), però vivim envoltats de mentides que es van inserint a poc a poc en la raó i en l’ànima i que ens transformen en esclaus, que amb el cap cot actuen de manera dòcil i acrítica. Els cristians i cristianes tenim el deure de denunciar amb paraules i fets tot el que s’allunyi del missatge d’acollida, bondat i esperança de l’evangeli. Avui aquesta denúncia és urgent.