La d’enguany és la tercera festa de la Mare de Déu de la Mercè que Mn. Joan Martínez Porcell viu com a rector de la basílica. Lamenta que des de l’any passat la festa viu envoltada per la polèmica arran de la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’excloure la missa del programa oficial d’actes, i recorda que, no obstant això, les primeres autoritats de la ciutat sempre hi tenen banc reservat. Pel que fa a la resta de l’any, Martínez Porcell està impulsant una renovació pastoral amb l’avinentesa de la celebració, el 2018, dels 800 anys de la fundació de l’orde de la Mercè.
Martínez Porcell explica que en la basílica de la Mare de Déu de la Mercè «les estructures parroquials queden més dissimulades. Per tant, hi ha menys arrelament i menys sagraments. Funciona més aviat com un santuari al voltant de tres pilars: el pelegrinatge, la caritat i l’espiritualitat. La festa permet donar a conèixer aquesta realitat a totes les persones que només vénen un cop l’any.» El rector detalla que estan repensant el format de la processó de la Mare de Déu de la Mercè: «Enguany, doncs, hem optat perquè la vigília de la festa, el 23 de setembre, la Mare de Déu estigui a peu de presbiteri perquè la gent pugui venerar-la.»
Pel que fa a la polèmica amb l’Ajuntament de Barcelona, Martínez Portell es pronuncia: «Em faig portaveu de molts ciutadans si lamento el menyspreu que implica que la titular de la festa de la ciutat no consti al programa de festes per una decisió unilateral d’una ideologia concreta. És patètic i manifesta incultura. La condició per entrar a l’agenda no pot ser el fet que hi hagi 9.000 persones resant.»
Per últim, apunta que «la Mare de Déu de la Mercè ens convida a dedicar-nos a les noves esclavituds. Cada any, o cada dos, podríem prendre com a punt de referència de reflexió i d’acció algun d’aquests esclavatges: explotació sexual, droga, alcoholisme… Aquestes són les tres esclavituds físiques que més veiem al barri. Pel que fa a les espirituals, destacaria l’anonimat.»
