El dia a dia sempre porta anar d’un lloc a l’altre, a un ritme més aviat frenètic i a vegades passa el dia sense quasi haver-nos-en adonat. Però els qui tenim la sort i la gràcia de poder anar a missa cada dia tenim un moment privilegiat de descansar en el Senyor, i això pot succeir tant si la missa és al matí (abans de la jornada i les activitats), a mig matí o al migdia o bé ja al vespre (quan hem finalitzat pràcticament les nostres activitats). Però, indiferentment de l’hora de la missa, a vegades ens pot donar la sensació que la missa diària o ferial, donada la seva brevetat en comparació amb la missa dominical, pot semblar com un tràmit, com quelcom ràpid i, per tant, ja ens va bé.
Cal, doncs, vetllar perquè això no sigui així. La celebració de la missa ferial ha de tenir la mateixa cura i dedicació que la missa dominical, ja que estem celebrant el sacrifici de Crist, el memorial del Senyor mort i ressuscitat. És el do que el Senyor ens ha deixat mentre ell torna, com bé recordem en l’aclamació al memorial, just després de la consagració del pa i el vi: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra Resurrecció, esperem el vostre retorn Senyor Jesús.“
Malgrat que la missa ferial tingui una lectura menys que els diumenges i que no es canti i proclami el símbol de la fe (el Credo) i el Glòria (excepte Advent i Quaresma), que sigui més breu no vol dir que no sigui important. Més encara: sovint aquestes celebracions ferials són poc concorregudes, però precisament per això pot ser una oportunitat per tal que la gent que ve durant la setmana valori i aprengui a tenir cura de la missa, amb la possibilitat de convertir-se en col·laboradors més estrets a les comunitats.
No deixem, doncs, de tenir cura dels diversos elements de la missa ferial: per exemple, es pot continuar cantant alguns elements (per exemple l’Al·leluia o l’aclamació de l’Evangeli, el Sanctus o l’Agnus Dei) i cantar el cant d’entrada i un cant de comunió en les festivitats i solemnitats, per donar alguna idea; així com posar més o menys ciris a l’altar i decorar l’ambó segons la festivitat o memòria. Així la celebració de l’Eucaristia, encara que sigui ferial, tindrà la clara connexió amb la missa dominical que prèviament haurem celebrat el diumenge anterior i tindrà una unitat.
Animem-nos, doncs, tots plegats, a cuidar les celebracions de la missa entre setmana perquè també en elles trobem la deu, la font d’aigua viva, on el Senyor Jesús, mort i ressuscitat ens alimenta amb la Paraula i ens refà amb els sagraments per tal de donar-nos vida, per tal de donar-nos la força i la gràcia per continuar donant testimoni amb la nostra vida del seu Evangeli. No tinguem pressa en fer-la, en acabar-la: és la nostra trobada personal i comunitària amb el Senyor. No escatimem res per a Ell, sinó que siguem generosos com Ell ho és amb nosaltres.
