El jubileu d’aquest any 2025 ha estat convocat sota el signe de l’esperança. Spes non confundit, l’esperança no defrauda, es titula la butlla del papa Francesc per a l’ocasió, citant la carta de Pau als Romans. En els nostres temps convulsos i impredictibles, parlar en uns termes semblants pot sonar a ingenuïtat o a paternalisme falsament consolador. La multiplicació de les guerres, la inestabilitat política i la pobresa creixent són una realitat constatable arreu del món.

Què podem esperar, doncs? Per als cristians, ho sabem prou, la nostra única esperança és Jesucrist. Aquesta és la bona notícia dels evangelis. Per Nadal neix l’Infant de Betlem, el nostre Salvador, Déu mateix fet carn. Tot el que Jesús diu i fa sempre assenyala a la vida eterna en Déu. Però Jesús assenyala sempre l’altra vida des d’aquesta: des d’una establia, des de Natzaret, des de la creu, des d’Emmaús. Alimenta els famolencs, guareix els malalts, ressuscita els difunts… L’esperança es fa realitat també ara i aquí, en aquest món creat per Déu, en aquesta carn humana que Ell no va dubtar a prendre.

Le fe cristiana no és cap espiritualisme que defugi la realitat present; res a veure amb una fe que es resigna amb el més enllà perquè ha claudicat d’aquest més ençà. Quin sentit tindria, llavors, l’Església? La constatació del pecat no du el cristià a inhibir-se, sinó a sembrar, perquè quan enterrem la llavor amb el nostre esforç, és Déu mateix qui per amor actua en nosaltres. Déu sempre és amb nosaltres.

Bon Nadal a tothom!