La «Galilea» de l’Evangeli pot representar avui, i de fet representa, el nostre propi ambient plural, divers, molt influït per la diversitat cultural, social, política i religiosa que ens caracteritza. És en el cor d’aquesta situació que Jesús segueix intervenint i es presenta en els moments més normals de la vida, enmig de la diversitat i fins i tot durant l’activitat laboral. Aleshores és quan crida i convida a seguir-lo, allà on cadascú es troba. També avui a nosaltres, si estem atents, les seves paraules ens poden arribar al cor i provocar-nos la sorpresa de la seva crida, com abans quan «tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: Veniu amb mi!».
Darrerament, m’he trobat amb persones que m’han dit que es plantejaven el fet de ser cristià. Cartes de joves i converses amb ells i amb adults m’han duit a descobrir veritables inquietuds que donen notícia d’una veu interior que els crida a fer més conscient i activa la seva fe. «Estic al llindar de la resposta —em deia un home gran emocionat— i em demanava: què puc fer per veure-hi clar?» Un jove feia aquesta reflexió: «Enmig de tanta foscor, quan en la nostra societat no ens aclarim ni ens posem d’acord en aquells valors ètics que ens han de guiar, veig que el referent més clar, el que més em convenç, és l’Evangeli.» «Veiem que Jesús és el millor amic en qui podem confiar», eren les paraules d’uns infants de catequesi.
Qui pot dir que Déu no crida? Qui pot negar que ens estigui parlant? Cal posar-nos al costat de les persones, acompanyar-les i ajudar a discernir amb tota humilitat i discreció. Utilitzant la frase de Jesús «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes», podem veure l’estil missioner que ha de prendre la nostra forma de parlar i actuar. Captar persones i guanyar-les per al Senyor i el seu Evangeli, ens farà veure que no podem perdre l’oportunitat present d’una trobada que els orienti per a tota la vida.
Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca