Tres anys després de la gran transformació en el concepte dramatúrgic, La Passió d’Olesa de Montserrat reprèn les representacions. El teatre, construït expressament per a l’espectacle l’any 1987, és avui dia l’escenari amb la boca més gran de tot Europa i un aforament de prop de 1.500 persones.

Hi haurà vuit funcions, del 17 de març a l’1 de maig, amb una durada prevista de l’espectacle de dues hores i quinze minuts (dues parts i entreacte) i amb subtítols en castellà i anglès de forma simultània.

A Olesa La Passió s’entén com una obra que explica, més enllà de l’epopeia religiosa, un conflicte entre els poders fàctics i els polítics de l’època, un thriller per on passen Jesús, Maria, Magdalena, Judes i Ponç Pilat. Així doncs, Jesucrist no és tan sols algú que fa miracles, sinó la persona que diu allò que al poder no interessa. Un espectacle d’absoluta actualitat, com ho pot ser tornar a reviure els grans clàssics del teatre.

L’equip artístic de l’entitat, format per una setantena d’actors i actrius, centenars de col·laboradors i personal tècnic, torna a fer un esforç per actualitzar una història universal, posant en valor les dimensions de l’espai i assegurant el compromís de més gent que mai.

El resultat és una obra àgil, professional i de gran qualitat que connecta amb la tradició cultural catalana, alhora que té com a valor diferencial de la resta de representacions que es fan al territori la dramatúrgia i l’espectacularitat de la posada en escena.

El 2022 es va estrenar la nova Passió d’Olesa: un espectacle completament renovat, molt més curt, amb un nou concepte del tractament dramatúrgic, tècnic i escenogràfic, sorgit de la feina feta per l’equip de col·laboradors de l’entitat.

Amb aquesta transformació, La Passió d’Olesa va aconseguir humanitzar els personatges principals, que mostren de manera diàfana els seus sentiments, dubtes, contradiccions i alegries, i també pors, odis i tristeses, perquè el públic pugui trobar-hi aquelles emocions que interpel·len a tothom.

Ara les escenes no segueixen estrictament l’ordre cronològic —l’espectacle té diversos moments de flashback— i els quadres s’enllacen entre ells d’una manera fluida, a una velocitat que va suposar tot un repte logístic a nivell tècnic. Es van recuperar textos que feia dècades que no pujaven a escena, però que permetien entendre millor les motivacions dels personatges i es van deixar enrere quadres que feia temps que formaven part de l’espectacle.

Tot plegat, per fugir de l’estructura tradicional i rígida d’aquest tipus de representacions i acostar-se al llenguatge teatral actual.

Al capdavant de l’equip creatiu del nou muntatge hi ha el tàndem format per Xavier Povill —net de l’autor del text— i Joan Gil.