Sol ser molt dur acceptar que les coses s’han de fer per força. També resulta difícil pensar que s’han de fer només perquè està manat. I pot resultar encara més difícil fer-les perquè hi ha qui imposa la seva autoritat. Molts, així, imposen la seva pròpia llei sense tenir en compte el qui l’ha de complir. Individus i pobles sencers obligats sovint a lleis injustes o sense consens.

«Si la llei existeix és per estar al servei de la persona i no la persona al servei de la llei.»

Si la llei existeix és per estar al servei de la persona i no la persona al servei de la llei. Hi ha afirmació més clara que la de Jesús a l’Evangeli quan diu que «el dissabte ha estat fet per a l’home i no l’home per al dissabte?» (Mc 2,27). Una societat és civilitzada no perquè tingui un cos legal ben definit i estructurat al marge de la gent, sinó perquè educa bé les persones per a la convivència.

La temptació de caure en un extrem o l’altre tothom la té: és perillós degenerar en la radicalitat d’imposar la pròpia llei. Quan s’arriba a aquest punt, podem dir que s’ha acabat el respecte i la tolerància, no es reconeixen els drets, es fa impossible el diàleg, s’imposen les idees i s’arriba a situacions injustes. Qualsevol llei podria convertir-se en un pretext per deixar algú malferit, no reconegut socialment. Ja no faria de bon pedagog.

Podem evitar aquest espectacle si miram les persones amb uns altres ulls, si fem l’esforç humanitari d’anar més enllà de les aparences i descobrir-ne l’interior, si fem que madurin les seves decisions i siguin fidels a les seves conviccions. Per això, l’exercici de la llibertat, quan s’orienta cap al bé, és el clima més apte per a tot desenvolupament humà, personal i social.

Si sempre necessitam que ens diguin com hem d’actuar, quedem reduïts a un estadi infantil, la qual cosa indica que ens queda molt camí per fer. Aquest no s’aconsegueix amb imposicions ni per la força, subjugant l’altre i reduint-lo a la inconsciència, sinó amb aquella pedagogia que actua pel valor que l’altre és i té, pel reconeixement de la seva dignitat, per l’estima i la comprensió que es mereix. No ho oblidem, la persona és el primer valor.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca