L’Advent també és temps de conversió i de reconciliació. Hiha catòlics que a l’hora d’examinar la seva consciència es fixen solament enuna mena de pecats però no se solen sentir al·ludits quan el mateix papaFrancesc en denuncia d’altres formes. Quan sentim a parlar de corrupció, perexemple, sovint pensem que es refereixen a altres persones: els qui defraudenHisenda o els qui promouen l’economia submergida. Pensem en els poderosos, enpolítics o en funcionaris que ocupen diversos llocs de l’administració. És certque hi ha països, trames o comportaments corruptes gravíssims que arriben al’escàndol, però gairebé mai no reflexionem en la nostra participació, ni quesigui petita, en aquest pecat estructural.
Tot i que avui la segona preocupació dels espanyols continuasent la corrupció i el frau (13,1%), només per darrere de l’atur (37,7%),sembla que d’aquesta dimensió se’n parli poc en els mitjans o simplements’utilitzi com a arma llancívola en període electoral i no s’acostumi aconceptuar com a pecat en parròquies, moviments i comunitats. Certament que hiha moltes menes de corrupció i molts graus de responsabilitat, però hi hapecats estructurals que no ens poden passar desapercebuts.
En el Primer Pla d’aquesta setmana, elaborat per lacap de redacció Carme Munté, es donen pautes per entendre que la corrupció ésuna transgressió molt més àmplia i amb molts més matisos que els que l’opiniócomuna li sol atribuir. Segons el Dr. Antoni Babra, director del Seminari deDoctrina i Acció Social de l’Església (Sedase), són formes de corrupció:«Usurpar els béns dels altres, pagar salaris injustos, especular amb un valorper treure’n un profit privat, falsejar factures o xecs, practicar l’usura,l’extorsió, connivències delictives, suborns, l’abús privat de béns socials,els treballs en obres privades i públiques mal executats.» Diu que «tot aixòcau en el mal de la corrupció perquè trenca la rectitud de conducta adreçada alcompliment de la justícia i del bé comú». La Dra. Begoña Román, professora dela Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i secretària executivad’Ethos Ramon Llull, apunta que «només som capaços de veure la corrupció de lesgrans elits polítiques i empresarials, mentre que per la nostra tradiciópicaresca ens sembla normal treure profit de les situacions: aprofitar-nos deles amistats per saltar-nos les llistes d’espera, contractar persones en negre,estalviar-nos certs impostos…». Fins i tot el fet d’actuar sistemàticament demanera egoista és una forma de corrupció. En aquest sentit, és importantl’educació a casa, a l’escola i en els mitjans de comunicació. Cal preveure icombatre aquesta greu plaga social.
