Continuem en el discurs de comiat (Jn 13-17). Les paraules d’avui se centren sobretot en el verb estimar: comença i acaba dient que qui estima Jesús guarda els seus manaments. Estimar Jesús és la condició imprescindible per complir els seus manaments i complir-los és la prova que l’estimem. Però, sorprenentment, no dona cap llista de manaments. Hem d’anar al context global de l’Evangeli per poder respondre aquestes qüestions. És clar que per a la comunitat és cabdal la vinculació a la persona de Jesús. La fe en Jesús implica una adhesió personal a ell, una adhesió que culmina amb estimar-lo. Aquesta estimació és la que ens empeny a complir els seus manaments, que segons Joan 13,34 es pot resumir en un de sol: estimar els altres com Jesús ens ha estimat. És a dir, que l’amor a la humanitat es reflecteix en unes accions a favor de tots els homes i les dones. Aquest amor als altres és la manera que tenim de verificar que nosaltres realment estimem Jesús i que actuem com Ell va actuar.
D’una altra banda, Joan fa una comparació entre els infants, orfes de pare, i els deixebles, orfes del seu mestre. En aquell temps els orfes eren un grup marginat que es trobava sotmès als capricis dels poderosos. Jesús no vol deixar orfes els deixebles. Jesús anuncia als seus deixebles que va a la casa del pare, però que tornarà a estar amb ells. Ell va al Pare i intercedirà pels seus deixebles. Demanarà que els enviï l’Esperit de la veritat, el qual habitarà per sempre dins d’ells. Els deixebles no estaran mai sols. L’Esperit els guia i els ajuda a conèixer i romandre en la veritat, en el missatge de Jesús. Feia poc que Jesús mateix havia dit als seus deixebles que Ell era la veritat. En canvi, el món no pot conèixer ni veure Jesús. A l’Evangeli de Joan la paraula món representa aquells que rebutgen, s’oposen i són hostils a Jesús. No obstant, el Pare estima el món i no l’abandona. Hi envia el seu Fill i, més tard, Jesús també hi envia els seus deixebles.
Que l’Esperit Sant ens il·lumini i ens meni a estimar Jesús. Estimar és fer la voluntat del Pare. Ell veu com estimem el seu Fill i que estimem la humanitat, igual que Ell ho ha fet des de sempre. Que l’Esperit ens ajudi a guardar els manaments de Jesús, a estimar el món, el qual tancat en si mateix, no vol saber res de Jesús. Jesús viu i és entre nosaltres, també nosaltres vivim i veiem Jesús quan estimem. No n’hi ha prou amb un coneixement teòric de Jesús o una confessió de la fe en Jesús. La fe ha de reposar en una obertura real i d’estimació a tota la humanitat.
