Des de fa anys la societat colombiana està demanant a crits canvis. En aquests dies, l’explosió social ha tornat a posar en relleu què reclama la ciutadania. Les protestes han tornat després d’una llarga pausa provocada per les mesures contra el Covid. En parlem amb Mons. Héctor Fabio Henao, director del Secretariat Nacional de Pastoral Social de la Conferència Episcopal Colombiana.
Com s’ha arribat a la situació actual?
A Colòmbia s’han expressat reclamacions de la població des de fa molt de temps. El 2019 hi va haver una explosió social molt forta, que portava les banderes de la implementació dels acords de pau amb la guerrilla i els punts que tenen a veure sobretot amb les condicions de vida de la població més pobra i la població estudiantil. Enguany les protestes s’han expressat de manera molt contundent per rebutjar un projecte de reforma tributària amb la qual el govern vol recaptar impostos a través de múltiples mecanismes per mirar d’alleugerir el dèficit fiscal de l’Estat. Davant d’aquesta situació, es va reactivar el Comitè Nacional de l’Aturada i es van aglutinar descontentaments i reclamacions de nombrosos sectors de la societat colombiana, no només dels sindicats sinó també d’indígenes, joves, estudiants, sectors d’aturats, fins i tot la petita empresa que s’ha vist molt afectada per la situació actual, els gremis de camioners…
Corrupció, violència, desigualtats, Covid… era inevitable aquest xoc entre govern i població?
És clar que la violència i la corrupció han agreujat la situació del país i el xoc de la població i el govern s’ha tornat molt més complex. Indubtablement, hi ha factors de diàleg que poden ser molt importants si es marquen fites concretes cap on arribar. La població espera ser escoltada pel govern i es voldria trobar sortides.
La bretxa entre rics i pobres cada vegada augmenta més, què cal canviar?
Colòmbia és conegut per ser un dels països més inequitatius del món. Aquesta situació és històrica i és a la base del conflicte armat que hem viscut al llarg d’anys amb situacions molt complexes. Per això es requereix tenir una reforma del sistema econòmic que, com diu el papa Francesc, posi ànima a l’economia, que sigui capaç de revisar l’economia del present i crear un model molt més incloent, solidari i equitatiu.
Quin és el paper de l’Església en aquests moments?
La Conferència Episcopal Colombiana ha llançat diferents comunicats demanant que es tinguin consideracions ètiques i de justícia en aquest moment, quan es tracta de revisar la situació tributària del país i s’eviti causar més mal del que ja s’ha fet amb la pandèmia en la vida dels sectors més pobres. Igualment, la Conferència Episcopal ha fet una crida molt forta per indicar que la violència genera més mort i destrucció. Per tant, cal usar les vies de la no-violència per tramitar les reclamacions justes que té la població.
El diàleg sempre és possible?
El diàleg sempre és possible, però en aquest cas es requereixen garanties perquè primer de tot sigui respectat i garantit el dret a la justa protesta pacífica. I, en segon lloc, que el diàleg conduirà cap a les transformacions i reformes que s’esperen en el país, que no sigui simplement un mecanisme, informalisme, sinó que siguin veritablement transformadores.
Per on passa la reconciliació nacional?
La reconciliació nacional exigeix el reconeixement de la dignitat de les víctimes, tant d’aquelles que van patir el conflicte armat, com de les que s’estan generant en aquest moment. A més, cal un exercici de reparació integral que garanteixi la dignitat de totes les persones i que sigui capaç de crear condicions de no-repetició dels fets que han creat tant de patiment en el passat. Però també la reconciliació és una mirada cap al futur, és la creació d’un ordre nou, més just, més equitatiu i amb veritables garanties d’accés als beneficis per a tota la població.
Falta posar en valor la vida, especialment la dels més febles?
Una de les majors reclamacions avui en la protesta que es viu al país és garantir el dret a la vida de tota la població, en particular dels més pobres i els més vulnerables. Indubtablement, els fets de violència que estem vivint i les diferents accions de repressió o de violència han creat un esquema en el qual la vida humana està en perill. Cal dir que Colòmbia requereix molta solidaritat perquè la vida humana sigui respectada. El papa Francesc així ho ha dit en l’Àngelus de diumenge passat.
Quin suport internacional esperen?
La solidaritat en aquest moment és d’una importància enorme. Enfortir les accions que l’Església a Colòmbia està fent per garantir l’exercici del dret a la vida és fonamental. En nombroses accions s’està avançant per donar suport als sectors joves i encausar les seves reclamacions justes, per atendre canals de diàleg i per garantir que les seves veus siguin escoltades. Aquests exercicis requereixen de la solidaritat internacional i una mirada cap a Colòmbia amb la decisió de trobar sortides a la crisi actual que és molt profunda.
