El Papa ha reflexionat diverses vegades sobre la corrupció, aquests últims mesos, i aquest dijous s’ha analitzat el tema en un interessant debat al Vaticà, amb nombroses persones que han fet seva la definició d’aquesta perversió, feta pel mateix Francesc, com una “plaga que destrueix la persona i afavoreix el crim”. Concretament la corrupció ha estat el tema principal d’un debat internacional realitzat aquest dijous i organitzat pel Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, en col•laboració amb la Pontifícia Acadèmia de les Ciències Socials. Hi ha estat molt present la idea d’un “llenguatge comú de les màfies” entès com “un procés de mort que trenca la coexistència entre les persones, afavoreix el crim i, en definitiva, destrueix el qui el defensa”. Tot això, de fet, és la corrupció segons el Papa, que s’hi refereix, qualificant-la de “plaga social”, en el pròleg del llibre entrevista del cardenal Peter Turkson, recentment publicat.

Representants de l’Església, de la Magistratura, d’associacions i víctimes de crims s’han reunit al Vaticà per a aquest gran debat a la Casina Pius IV, punt de discussió a partir del document ‘Identitat i objectius’, que s’ha aprovat aquest mateix dijous a la tarda. L’objectiu d’aquest debat internacional és crear ponts per explorar la reflexió que el cardenal Peter Turkson proposa en el seu llibre-entrevista. Així ho ha explicat el mateix prefecte del Dicasteri sobre Desenvolupament Humà Integral, que ha recordat que “no es pot negar ni obstaculitzar mai la dignitat de les persones, una prioritat que ha mogut aquesta convocatòria”.

En aquesta línia, el secretari delegat del Dicasteri, Silvano Maria Tomasi, ha destacat que l’objectiu és “sensibilitzar l’opinió pública, per començar a identificar passes concretes que puguin arribar a arribar a unes polítiques i unes lleis que previnguin la corrupció, que és com un talb que s’infiltra en els processos de desenvolupament de països pobres o als països rics”. També ha destacat que “l’esforç que s’està fent és el de crear una mentalitat, una cultura, que lluiti contra la corrupció per servir el bé comú”. I per la seva banda, el president de l’Autoritat Nacional Italiana Anticorrupció, Raffaele Cantone, ha valorat positivament el fet que una institució mundial parli per primera vegada de la corrupció, un tema que l’Església assumeix pensant també “en els pobres, que encara s’afebleixen més amb els comportaments corruptes”.

«Afrontant junts els desafiaments, tot sembla més senzill i la fe en Jesucrist permet superar tota adversitat, mirant al futur amb més esperança». Amb aquestes paraules acaba el Comunicat final d’un Seminari sobre Migrants, Refugiats i Víctimes del Tràfic de Persones, organitzat pel Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. En aquesta trobada, que es va fer dilluns i dimarts passats, «els resultats han superat àmpliament les expectatives», segons els seus promotors. Les sessions han comptat amb la participació de bisbes i directors nacionals de les comissions per a la Pastoral de Migrants i Refugiats. En total, han estat 36 delegats de 21 conferències episcopals, regionals i nacionals, 3 representants de la Secretaria d’Estat i de les Missions Permanents de la Santa Seu a Nova York i Ginebra, així com tot l’equip de la Secció de Migrants i Refugiats del Dicasteri instituït per el Papa Francesc.

Els participants van debatre sobre els principals reptes que es presenten en el context migratori actual i sobre les respostes immediates, a mig i llarg termini, que l’Església pot donar a nivell diocesà, nacional i regional, també amb la contribució essencial de les organitzacions catòliques i les congregacions religioses. Es va donar especial importància a la preparació dels anomenats ‘Global compacts 2018‘, dos pactes globals que la comunitat política internacional es proposa adoptar durant l’any 2018, per coordinar els criteris bàsics per a una migració internacional disciplinada, segura, regular i també responsable. A les sessions del primer dia, els delegats es van alternar presentant 21 contribucions que van descriure detalladament l’actualitat migratòria de les diverses realitats regionals i nacionals, a partir dels desafiaments que emergeixen i les respostes pastorals de l’Església catòlica.

El segon dia de treball va estar dedicat a l’elaboració d’accions comunes de col•laboració, sobre la base dels quatre verbs clau suggerits pel Sant Pare en el seu missatge als participants en el Fòrum de Migracions i Pau celebrat el 21 de febrer passat. Són concretament acollir, protegir, promoure i integrar. Els participants van destacar la necessitat de partir de les causes de impulsen molts a deixar de manera forçada seu propi país. La migració disciplinada, segura, regular i responsable és possible només quan les persones són veritablement lliures de quedar-se en el seu propi lloc d’origen.

D’altra banda, el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin qualifica la celebració d’eleccions a Veneçuela, constitucionalment previstes, de “condició indispensable perquè es reprengui el diàleg entre el govern de Nicolás Maduro i l’oposició”. Ho diu en una carta enviada en nom del Papa a sis expresidents llatinoamericans, en el marc de la iniciativa “Idea Democràtica, d’Espanya i les Amèriques”, tot just una setmana després que el Sant Pare rebés la cúpula de la Conferència Episcopal Veneçolana. El cardenal Parolin expressa i trasllada “la constant preocupació del pontífex pel sofriment del poble de Veneçuela”. El secretari d’Estat diu igualment que “l’Església continua disposada a ajudar a trobar solucions a la difícil situació actual, i fa una crida a reprendre la via de la negociació per a un acord polític”.