El cos humà és un sistema biològic altament complex. Des que vam ser concebuts, fins al moment de la nostra mort, les estructures del nostre cos són regenerades constantment, de manera que hi ha un equilibri entre creació i destrucció, perquè la vida segueixi el seu camí. Si el creixement és més ràpid que la destrucció, es produeixen desordres com el càncer. Si, en canvi, és la destrucció la que pren la iniciativa, el deteriorament i l’envelliment minen el funcionament normal del cos humà.
Sant Pau utilitza la metàfora del cos humà per parlar de l’Església, a la qual identifica amb el Cos de Crist. Potser podem estendre aquesta comparació a la cúria romana, l’organisme que ajuda el Papa a portar a terme la seva sol·licitud per tota l’Església. Aquest òrgan del cos eclesial està cridat també a renovar-se per poder subsistir, perquè l’avenç de l’Església pel mar de la història requereix poder respondre als reptes de cada moment.
Amb el document Praedicate Evangelium, el papa Francesc culmina tota una sèrie de reformes que ha anat formulant amb l’ajuda d’un grup de cardenals assessors. L’Església, en ser d’institució divina i, a la vegada, estar formada per homes, requereix d’ajustaments que permetin transmetre la fe a tots els homes. Tota reforma s’ha de basar en la finalitat última de l’Església, que no és altra que predicar Jesucrist, mort i ressuscitat.
En el quadre La vocació de Sant Mateu, de Caravaggio, hi veiem sant Pere situat entre Jesucrist i la taula de recaptadors d’impostos on hi ha assegut Mateu amb els seus col·legues d’ofici. És significatiu fer notar que sant Pere intenta imitar el gest de Jesús. L’Església vol transmetre el gest del seu Mestre. Però podem llegir aquest gest com una realitat que està entre Crist i els fidels, de manera que pot ser que vehiculi la veritat o bé l’obstaculitzi. Si es donés aquest segon cas, és quan l’Església, com a cos orgànic, hauria de reformar les seves estructures i els seus organismes, per poder transmetre de manera més fiable i exacta els dons de Déu. La tasca no és fàcil i requereix el tremp d’un cirurgià, perquè es talli el que sobra i impedeix la vida, però sense treure ni una sola coma a la veritat que l’Església ens transmet des del començament del cristianisme. Preguem perquè aquesta operació pugui ser portada a terme per mans més expertes i asseguri un creixement sa del Cos de Crist.
