«Un cel nou i una terra nova.» L’evocadora imatge del llibre de l’Apocalipsi va marcar l’acte central de la segona fase del Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, celebrat a Barcelona del 24 al 26 de novembre. La basílica de la Sagrada Família es va convertir durant unes hores en la nova Jerusalem, tal com l’havia somiat el mateix Antoni Gaudí. Al bell mig de la ciutat de Barcelona, en un lloc que ha esdevingut paradigma de la nova evangelització, les megalòpolis del món es van unir per elevar el seu clam al cel i pregar juntes per una pau i una convivència duradores.
La vintena de bisbes i arquebisbes d’arreu del món participants en el congrés van poder gaudir d’un magnífic encontre cultual i cultural, amarat de la Paraula de Déu i de les músiques del món. La Polifònica de Puig-reig i l’Escolania de Montserrat van enlluernar amb les seves veus una vetllada que fins i tot va comptar amb la presència, a través d’una carta adreçada personalment al cardenal Lluís Martínez Sistach, del papa Francesc: «M’alegro dels esforços realitzats, i us animo a continuar reflexionant, de manera creativa, sobre la manera d’afrontar la tasca evangelitzadora en els grans nuclis urbans, cada vegada en més gran expansió, i en els quals tothom necessita sentir la proximitat i la misericòrdia de Déu, que no els abandona mai.»
El Sant Pare, preocupat des de fa temps pel tema de la pastoral urbana, va recordar que l’Església, en aquesta «societat frenètica i insolidària», té la missió de «fer arribar la Bona Nova de Jesucrist i el seu amor salvador als diversos ambients, sense por del pluralisme i sense caure en la discriminació». «L’Església no considera una pèrdua sortir a les perifèries —continuava dient Francesc—, o canviar els esquemes acostumats, si cal. Com una mare, el que li interessa és el bé dels seus fills, sense escatimar esforços ni sacrificis: que no els manqui la llum de l’Evangeli per portar una vida fecunda d’esperança, d’alegria i de pau; que no els manqui acollida per sentir-se integrats en una comunitat, sigui en circumstància de disgregació com de fred anonimat; que hi creixi l’esperit d’autèntica solidaritat amb tots, especialment els més necessitats.»
