La serenor és un dels fruits preclars de la Pasqua: “Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi.” Crist, ressuscitant, ha vençut el pecat, el dolor i la mort, i, per això, podem viure asserenats: els nostres principals enemics ja han estat derrotats. I si bé encara en patim les conseqüències, especialment del dolor i de la mort, aquests ja no tenen la darrera paraula. La paraula definitiva, perquè Jesucrist ha ressuscitat, és la de la vida, la de la vida nova. I per això mateix, Jesús, el Senyor, ens invita a confiar plenament en Ell. Aquesta invitació la va fer abans de morir a la creu i ressuscitar el tercer dia: d’aquesta manera, invitava els apòstols a creure en Ell, a confiar-hi, i a nosaltres a viure en la serenor, perquè som testimonis que tot s’ha acomplert i que, per tant, la nostra esperança és ferma i segura.
Quina és la nostra esperança? Que tenim lloc a casa del Pare de Jesús: “A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?” Jesús vol que visquem allà on Ell viu. I això ho vol, no només per quan hàgim de passar d’aquest món a l’altre, sinó que ho vol ja des d’ara. És per això que Ell mateix es defineix com a camí. No un camí que condueix al seu final i prou a la casa de Déu, sinó un camí que mentre es recorre ja ens fa viure en la vida nova que omple tota la casa del Pare. Jesús és el camí perquè Jesús és la veritat i la vida. Quan seguim Jesús, quan caminem darrere d’Ell seguint-lo pel camí que Ell és, vivim en la veritat i en la seva vida. I si, mentre caminem encara per aquest món, Crist, que és el veritable camí, se’ns fa vida, aleshores, vivim la mateixa vida nova que ens espera quan el nostre camí ens farà arribar a les portes de l’eternitat.
I, és clar, caminar per Crist significa viure de Crist i per a Crist. Qui camina com a deixeble per Crist, qui segueix les passes del Mestre, només pot ser qui viu veritablement de Crist, qui es fa seva la vida de Crist. Per a això, doncs, per poder-nos fer nostra la seva vida, ens cal donar la nostra, buidar-nos de la nostra; cosa que només podem fer estimant, donant-nos als altres en el servei fins a la mort, com Crist, que és el camí, va fer. Que Ell ens acompanyi sempre, tot asserenant-nos els cors.
