La solidaritat animada per la caritat

Som davant d’una nova oportunitat per conèixer Jesús més a fons. No és indiferent a res ni a ningú. Observant el seu patiment davant la mort de qui ha fet el primer anunci d’ell, Joan Baptista, detectem, al mateix temps, que experimenta la necessitat d’estar sol i com és sensible als problemes de la gent, sempre atent al que passa en tants deserts com arriba a trobar. Veu una multitud famolenca i sedejant allò que més necessita: pa, aigua, afecte, solidaritat i sentit de la vida. Davant d’això, Jesús ens proposa introduir altres formes de procedir i nous estils de vida.

«Jesús compta amb els nostres «cinc pans i dos peixos», una cosa aparentment insignificant, però que conté la força de la gratuïtat i expressa el gest solidari de donar tot el que cadascú té» (Il·lustració: Glòria Monés)

M’agrada fer present aquelles sàvies paraules de Benet XVI en la primera homilia del seu pontificat, quan, tot referint-se a Jesús, diu que «no li és indiferent que moltes persones vagin perdudes pel desert. Hi ha moltes formes de desert: el desert de la pobresa, el desert de la fam i de la set; el desert de l’abandó, de la soledat, de l’amor trencat. Existeix també el desert de la foscor de Déu, del buit de les ànimes que ja no tenen consciència de la dignitat i del rumb de l’ésser humà. Els deserts exteriors es multipliquen en el món, perquè s’han estès els deserts interiors. Per això, els tresors de la terra ja no es troben al servei del cultiu del jardí de Déu, en el qual tothom pugui viure-hi, sinó subjugats al poder de l’explotació i la destrucció».

Jesús contempla aquest panorama i ens contempla a nosaltres, avui, amb la realitat d’una humanitat afectada pels molts nivells d’una pandèmia estesa arreu i descobreix les mateixes realitats que vivim, totes en relació amb la dignitat de la persona humana i el sentit de la vida. Per això, l’Evangeli diu que «quan desembarcà va veure una gran gentada, se’n va compadir i curava els seus malalts». D’ell aprenem que s’ha d’actuar i hem d’oferir solucions. Per això, ho fa comptant amb nosaltres. Compta amb els nostres «cinc pans i dos peixos», una cosa aparentment insignificant, però que conté la força de la gratuïtat i expressa el gest solidari de donar tot el que cadascú té. L’amor fa néixer la solidaritat. Així descobrim una vegada més que aquesta, animada per la caritat, que és l’amor total i gratuït, es troba en el cor de la vida i del missatge de Jesús. És el que en aquest temps de pandèmia cada dia estem aprenent quan, amb la paraula i l’exemple convidem a un nou estil de vida que prioritzi els valors de la gratuïtat, de l’austeritat, del despreniment, de l’atenció a totes les persones i de forma especial les més febles.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!