Davant les informacions aparegudes a diferents mitjans de comunicació sobre les immatriculacions, la Conferència Episcopal Tarraconense destaca que les deu diòcesis catalanes sempre “han seguit el procés legal vigent, sense cercar privilegis. No han actuat en cap moment de manera arbitrària i han documentat tot el que els constava com a propi. L’Església no s’ha apropiat de res que no fos seu“.

El comunicat explica que el terme “immatriculació” és la primera inscripció d’una finca en el Registre de la Propietat i és necessari que cap particular o entitat la tingués registrada abans. En aquest sentit, destaca que “cada vegada que una diòcesi ha registrat un immoble, ha presentat la documentació de prova de la titularitat eclesial, d’acord sempre amb la legalitat vigent, i amb la supervisió professional dels tècnics del Cadastre i dels Registradors de la propietat”.

La Tarraconense afirma que les immatriculacions s’han dut a terme després que entre 1861 i 1998 no es poguessin inscriure temples destinats al culte catòlic, perquè es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples. El 1998 es considerà inconstitucional aquesta prohibició i es van poder registrar els béns fins al 2015, amb la forma legal d’inscripció per “certificació”.

En el cas de possibles errors en les immatriculacions, continua el comunicat, les diòcesis amb seu a Catalunya “estan obertes al diàleg amb els interessats i a resoldre-ho de forma amistosa. Si no hi hagués acord, sempre es podria recórrer als tribunals de justícia competents”.