La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha enriquit de manera notable el seu valor patrimonial gràcies a la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, un fons de gairebé tres mil fragments papiracis procedents d’Egipte, representatius d’un extens període cronològic de prop de vint-i-cinc segles, escrits en un ampli registre de llengües i sistemes d’escriptura i de naturalesa variada.
El papiròleg, professor i biblista Josep O’Callaghan, membre de la Companyia de Jesús, va ser l’artífex d’aquesta col·lecció, d’un gran valor històric i cultural, que va adquirir a Egipte entre els anys 1964 i 1970. Recentment ha estat cedida per la Companyia de Jesús a la UPF, a través d’un contracte, signat l’abril del 2024, d’una durada de vint anys i prorrogable.
L’interès científic del P. O’Callaghan per la documentació papiràcia se centrava sobretot en textos cristians escrits en grec i en copte dels primers segles de l’era cristiana, però, com que els papirs s’adquirien en lots, van entrar a formar part de la col·lecció documents que testimonien altres llengües i sistemes d’escriptura, de períodes cronològics molt diversos, des del segle X aC fins al segle XVI dC. Així mateix, els papirs ofereixen un ampli espectre pel que fa a la naturalesa dels textos: literaris, bíblics, profans, de caràcter administratiu o escolars.
Els papirs tenen un gran valor històric i cultural. Foto: UPF-Universitat Pompeu Fabra.
La Col·lecció Papirològica Palau-Ribes es va presentar el 20 de novembre en un acte institucional al campus de la Ciutadella, presidit per Laia de Nadal, rectora de la UPF. “És especialment rellevant que una universitat pública catalana com la nostra —va dir la rectora— obri les seves portes a aquesta col·lecció papirològica única i la posi a disposició de la comunitat científica.”
Entre l’àmplia varietat de papirs, destaca especialment un evangeliari en copte sahídic del segle V dC, el més antic que es conserva, i que ha transmès els evangelis de Lluc, Marc i Joan. No conté l’evangeli de sant Mateu, que s’ha identificat en una altra col·lecció. “Es tracta d’un document molt important, perquè és un còdex conservat amb enquadernació i pel seu significat en la història de la Bíblia copta”, va assegurar Alberto Nodar, professor del Departament d’Humanitats de la UPF i conservador d’aquesta col·lecció, que també va participar a la presentació.
El fons de la Col·lecció Papirològica Palau-Ribes, que es conserva en una sala lateral de l’edifici del Dipòsit de les Aigües de la UPF, està inventariat i és accessible en versió digital, gairebé en la seva totalitat, juntament amb la col·lecció papiràcia de l’abadia de Montserrat i la de la Fundació Pastor a Madrid.
