“Realment Crist ha ressuscitat! Al·leluia!” Aquesta és la bona notícia per excel·lència que l’Església anuncia des de fa 2.000 anys. Els mitjans de comunicació cristians com Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, doncs, no tenen cap més altra finalitat que aquesta. Qualsevol reportatge, notícia, entrevista o article d’opinió, encara que no en parli explícitament, sempre té com a base i rerefons la bona notícia de Pasqua. En cristià, totes les situacions, circumstàncies i esdeveniments concrets de la humanitat s’han de comprendre des de la resurrecció de Jesucrist. No hi ha res humà que, transformat, no pugui ser assumit com a cristià.

Es comprèn així que el sepulcre buit de Jerusalem, que els pelegrins veneren i els arqueòlegs estudien, no ens parla pas d’una efemèride i prou. La resurrecció va ser un fet històric, sí, però no es restringeix al passat. Si fos tan sols un esdeveniment de fa vint-i-un segles, ni que fos molt extraordinari, no podria tenir cap repercussió en la nostra vida personal. La celebració pasqual seria, llavors, una rememoració nostàlgica i prou, i l’Església, un simple grup de partidaris de Jesús aplegats per simpaties i afinitats personals. Però pel fet de ser el Fill de Déu, la seva resurrecció implica també la nostra, i per això l’Església és l’assemblea dels ressuscitats. Hem estat salvats sense cap mèrit per part nostra. Què més podem esperar?

El cristià és aquell que es troba personalment amb Crist ressuscitat. El model evangèlic és Maria Magdalena, que reconeix el Senyor i s’omple d’alegria quan Ell la crida pel seu nom. És la mateixa joia dels deixebles d’Emmaús quan Jesús els parteix el pa, o la de Tomàs en posar la mà dins del seu costat traspassat. A nosaltres se’ns crida a viure això mateix ara i aquí, per aquest motiu diem “ha ressuscitat” i no pas “va ressuscitar”. La bona notícia de Pasqua sempre és d’actualitat, i el nostre món ferit la necessita més que mai. Vet aquí la raó d’existir d’aquest setmanari. Bona Pasqua a tothom!