Dediquem el nostre Primer Pla d’aquesta setmana a fer conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats per l’ONU en la seva Agenda 2030. Són objectius amb els quals tothom hi estaria d’acord. Es tracta de diversos àmbits de desenvolupament material per tal que tothom pugui tenir una vida digna. Entre els disset objectius de desenvolupament sostenible hi ha, per exemple, el de la fi de la pobresa, l’educació de qualitat, el treball decent i la justícia i la pau. Qui no estaria d’acord amb uns ideals tan bons i tan dignes per a tothom?Hi ha, però, un error de mètode: pensar que la felicitat de l’home només depèn del fet que les seves necessitats materials estiguin cobertes. Aquesta és una posició molt freqüent entre les ideologies actuals. Pensem que només quan tinguem un entorn confortable, sense amenaces de cap tipus i amb tot el necessari per satisfer les nostres necessitats materials, haurem assolit la felicitat, el para+J96dís a la terra. Evidentment que hem de desitjar que tothom pugui tenir tot allò necessari per créixer i viure dignament. Però tots nosaltres hem fet l’experiència que, malgrat tenir tot el necessari, no som feliços; ens falta encara alguna cosa que no ens podem donar a nosaltres mateixos i que és essencial per a la nostra felicitat. L’Agenda 2030 ha oblidat que “l’home no només viu de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,3-4). Des que l’home ha aparegut en la història, s’han trobat expressions artístiques d’aquest anhel d’infinit i de trascendència, ja sigui en els rituals d’enterrament, ja sigui en les primeres pintures prehistòriques. Per tant, l’home està estructuralment abocat a un horitzó de transcendència i sentit sense el qual no es podria situar en el món. Per això és necessari que s’inclogui un nou punt a l’Agenda 2030 que reflecteixi aquesta característica de tot ésser humà, una relació amb allò que ell mateix no es pot donar, sinó que només pot rebre com a do.El bisbe de Sant Feliu del Llobregat, Mons. Agustí Cortés, subratlla la relació entre el creient i la Sagrada Escriptura. El lema de la propera Setmana de la Bíblia és: “La Paraula, font de consol i d’esperança (Rm 15,4).” El que veritablement ens rescata de les nostres necessitats més pregones és una paraula que ens salva, que ens interpel·la des d’un Tu i ens ofereix un origen i un sentit per a la nostra existència. Com un Adam a qui se li ha donat tot el creat, veiem que tota la realitat és insuficient, excepte si coneixem Qui ens l’ha donada i que ha estat per amor.