Algú es demana si en les actuals circumstàncies l’alegria és possible. Hi ha circumstàncies personals i ambientals que, certament, no ens ho posen fàcil, però la Paraula de Déu sempre ens obre a un horitzó sorprenent, com quan Isaïes diu que «la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix, la seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig» (Is 35,1-2) o sant Pau: «Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents!» (Fl 4,4). Una alegria certament especial, original, que ens ve com un regal anticipat i que té una raó profunda: el Senyor és a prop!
Així i tot, l’experiència ens mostra que els camins que condueixen a la veritable alegria no són sempre els que ens proposem, tot i que estiguin carregats de bones intencions i en ells hi busquem la felicitat. Hi ha una alegria superficial que té preu en els mercats del consum i de la diversió; hi ha una alegria conquerida, la que corona un esforç i és recompensada; hi ha l’alegria cultivada que surt del propi interior de cadascú, la que proporciona amistat, honradesa, lleialtat, humilitat, servei, admiració per les meravelles de la creació, per la vida, la família, un ideal aconseguit, i tantes altres experiències humanes i espirituals gratificants que vivim cada dia.
“Existeix sobretot una alegria regalada, gratuïta, profunda, sincera, compassiva, oberta, contagiosa, solidària, compartida, inesgotable”
SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA (bisbe de Mallorca)
Però existeix sobretot una alegria regalada, gratuïta, profunda, sincera, compassiva, oberta, contagiosa, solidària, compartida, inesgotable. És fruit de l’Esperit. Prové de Déu. Com Maria, la Mare de Jesús, podem dir: «El meu esperit celebra Déu, que em salva.» L’esperança en el Déu que ha posat tota la seva confiança en ella, ara es converteix en causa d’alegria en el camí cap a Nadal.
