El 31 de gener del 1994 el Gran Teatre del Liceu era notícia arreu del món: en només tres hores cremava i quedava completament destruït. Les mostres de solidaritat van permetre reconstruir-lo en quatre anys. Alhora que la ciutat i tot el món s’abocava en el Liceu, una altra inquietud prenia forma i es traduïa en l’associació Per l’altre Cor Cremat de Barcelona-Ajuda al quart món. La seva presidenta, Mercè de la Torre, ens explica la seva història.
Com recorda el dia de l’incendi del Liceu?
Totes les notícies parlaven del tema i es va començar a sentir aquesta expressió: “S’està cremant el cor de Barcelona.” Aquí se’m va encongir el meu i vaig dir: “No. Això sí que no.” El cor de Barcelona no és el Liceu ni cap cap altre lloc, per important que sigui. El cor de Barcelona és el de la persona, concretament el de la persona que pateix. Just rere el Liceu hi ha el Raval, un cor que estava i que està patint. De seguida es van mobilitzar entitats per ajudar a reconstruir el Liceu, però qui es mobilitzava per ajudar les associacions, els voluntaris, que treballaven al Raval? Vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa i ens vam ajuntar diferents persones que vam sentir la mateixa punxada al cor i 12 dies després, el 12 de febrer, el dia de Santa Eulàlia, registràvem l’associació.
L’associació organitza concerts per recollir fons i ajudar entitats del quart món. Per què es va escollir la música per canalitzar la solidaritat?
No s’estava cremant la joia de la corona de la música de Catalunya i de tot el món? No s’estaven fent concerts per recollir fons? Doncs nosaltres també vam decidir organitzar concerts per l’altre cor cremat de Barcelona. No érem persones vinculades a la música, però sí al món de la solidaritat, del voluntariat. No estàvem en contra de reconstruir el Liceu, però volíem que es tingués en compte l’altre cor de Barcelona.
A quines entitats ha ajudat Per l’altre Cor Cremat de Barcelona?
Tot el que recollim és per a aquest cor. En 30 anys mai no hem suspès un concert. Normalment tanquem el cicle anual de concerts a les vigílies d’Advent i al desembre comptem el que hem recollit i ho donem a un projecte. Hem donat al Casal dels Infants del Raval, al Gavina, a Els 4 Vents… l’any passat al Centre Obert Heura, al Centre Compartir Gabella, a Avismón. Hi ha tants llocs als quals donar! El poc, quan es comparteix, és molt. El proper concert serà dissabte 27 d’abril, a les 19.00, amb el Quartet Barroc de Sant Simó a la capella de la Presentació-Palau de Bellafila (rere l’Ajuntament de Barcelona).
D’on li ve a vostè la vena solidària?
Ho tinc a l’ADN. Vaig tenir uns pares meravellosos i una mare molt solidària. Per a mi, ser solidària no és cap esforç, és la meva manera de viure: pensar què puc fer per l’altre.
