Algú pot pensar que parlar de l’amor resulta ambigu pel solfet de ser una paraula utilitzada amb molts sentits i obeint a situacionshumanes ben di[1]verses. Quan Jesús parla del’amor es refereix a l’entrega a l’altrepel valor que és ell mateix, pel reconeixement de la seva dignitat i per ladonació que fa de la pròpia vida. És així com ell ens ha estimat fins a dir que«ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn15,13) i immediatament dirà «vosaltres sou els meus amics» (v. 14). Des d’aquestavisió, vol que entenguem l’amistat des de la seva forma d’exercir-la. Per això,com fer-ho per introduir els valors evangèlics que són expressió d’aquest amor,com són la misericòrdia, la caritat, l’honestedat, la solidaritat, l’empatia,el servei gratuït, el perdó sense mesura, la justícia, entre tants altres, ensituacions cada cop més deteriorades i abocades a la soledat, al desànim i a ladesesperació? Ho és l’amor de misericòrdia, en la línia de les benaurances i lamanera com estima Jesús, la nostra forma peculiar d’estimar?

Exercint la misericòrdia, que, com diu la mateixa paraula,és obrir el cor (…cordia) a allò més miserable (miseri…) podem generarconfiança i fer que molts dels qui s’han vist frustrats i viuen decebuts,recuperin l’esperança. La tràgica experiència que està patint ara el món sencera causa de la pandèmia, com en altre temps ho va viure el poble de Déu al’exili patint una forta crisi religiosa i social, pot ser l’oportunitat per aixecarels ànims de tothom, una ocasió per implicar-se en una profunda renovació espirituali en la recuperació de la identitat personal i col·lectiva. És evident quesense Déu perdem l’autèntica fesomia humana i no se’ns identifica. Entenc moltbé el papa Francesc quan diu que «fer present Déu és un bé per a les nostressocietats» (FT 274).

La Doctrina Social de l’Església veu en aquesta formad’estimar una opció clara per la justícia, que s’identifica amb l’amor. Desd’aquesta perspectiva «l’Església ensenya a socórrer el proïsme en les sevesmúltiples necessitats i prodiga en la comunitat humana innombrables obres demisericòrdia corporals i espirituals: d’entre aquestes obres, l’almoina fetaals pobres és un dels principals testimonis de la caritat fraterna i és tambéuna pràctica de justícia que agrada a Déu» (CDSE 184). Sant Gregori el Gran diuque «quan donem als pobres les coses indispensables, no els fem liberalitatspersonals, sinó que els retornem el que és seu. Més que fer un acte de caritat,el que fem es acomplir un deure de justícia». L’amor de l’Església pels pobress’inspira en l’Evangeli de les benaurances, en la pobresa de Jesús i en la sevaatenció als més desheretats.