L’Institut Patrístic Augustinianum està situat just al costat de la columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, per la banda on hi ha el que fins ara era anomenada la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Un dia del temps dels meus estudis anant a la biblioteca em vaig trobar de cara amb el que aleshores era el cardenal prefecte de la Congregació. Portava una cartera senzilla i plena. El vaig saludar educadament i ell em va respondre amablement. No em coneixia de res, és clar! M’imagino que això li devia haver passat altres vegades. A mi em va agradar trobar-me «aquell treballador humil» (ell mateix es va definir així); era trobar-me amb algú que amb la seva saviesa havia conformat bona part de la meva formació teològica.

A mi em va agradar trobar-me «aquell treballador humil» (ell mateix es va definir així); era trobar-me amb algú que amb la seva saviesa havia conformat bona part de la meva formació teològica

Era així! Per indicació de mossèn Josep M. Rovira Belloso, cursant el Tractat de Déu, havia llegit un llibre meravellós: la Introducció al cristianisme de l’aleshores teòleg Joseph Ratzinger. Després hi va insistir el P. Evangelista Vilanova.

Al costat d’ells per obra del qui seria el bisbe Pere Tena —aleshores degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya— vaig devorar dos llibres més, un sobre L’Esperit de la Litúrgia i un altre que em va configurar en la meva predicació posterior: Paraula en l’Església: una delícia! L’he fet servir de llibre de pregària i l’he ofert com a meditació al costat del que porta per títol El Déu de Jesucrist. Meditacions sobre Déu u i tri.

Arribat a la biblioteca descobria la tesi doctoral —una de les seves— del cardenal que havia saludat. Era sobre sant Agustí: Popolo e casa di Dio in Sant’Agostino. I aquesta obra m’ha acompanyat en la concepció imprescindiblement eclesiològica del sant bisbe d’Hipona. Desconeixia que la seva formació més bàsica era patrística. Em va admirar. L’arrel dels Pares li donava solidesa en l’enlairament compacte de l’edifici de la seva lògica teològica fins al cel.

L’arrel dels Pares li donava solidesa en l’enlairament compacte de l’edifici de la seva lògica teològica fins al cel

Ja amb el nom de Benet XVI, a més de la seva obra personal sobre Jesús de Natzaret, tres cartes encícliques han continuat oferint el seu pensament: Deus Caritas est; Spe salvi i Caritas in veritate. Em quedo amb un fragment de la segona (10.11) on parla de la mort a partir d’Ambròs de Milà. Diu: «Al principi Déu no va instituir la mort, sinó que la va donar com a remei […]; una vegada condemnat el pecat, la vida dels homes va començar a ser miserable. […] Aquesta paradoxa de la nostra actitud suscita una pregunta més profunda: Què és realment la vida? I què significa veritablement eternitat? Hi ha moments en què de sobte percebem […] que el que normalment anomenem vida, en veritat no ho és.»

Que reposi ara amb Vida plena de Caritat en l’Eternitat de Déu.