Com l’art d’acompanyar, la comunicació quan és humana sempre educa, humanitza. Mai no incidirem prou en la seva necessitat a tots els nivells de l’existència. Comunicar és relacionar-se, posar en contacte, situar-se en sortida, deixar l’autoreferencialitat que ens limita a viure encerclats en els propis esquemes. La comunicació es teixeix no sols d’allò que donem, sinó sobretot d’allò que rebem. Si no és així, estem convertint la nostra relació humana en un avorrit monòleg sense cap interès.
«Quan les persones es tornen autoreferencials —diu el papa Francesc— i s’aïllen en la seva pròpia consciència, acreixen la seva voracitat. Com més buit està el cor de la persona, més necessita objectes per a comprar, posseir i consumir» (LS 204). D’altra part, «l’actitud bàsica d’autotranscendir-se, trencant la consciència aïllada i l’autoreferencialitat, és l’arrel que fa possible tota cura dels altres i del medi ambient, i que fa brotar la reacció moral de considerar l’impacte que provoca cada acció i cada decisió personal fora d’un mateix» (LS 208).
El diàleg, aleshores, apareixerà com a fruit d’aquesta comunicació que convoca, acompanya, ofereix, anima, dona coratge, serenor i seny. El resultat el rebrà tota la societat, perquè farà de la convivència el marc més idoni perquè les persones s’escoltin, es parlin, s’interpretin bé i s’expressin des de la confiança. La bona comunicació pot crear estils de vida alternatius basats en aquesta confiança, que sempre ha de ser mútua. S’ha de cercar el veritable horitzó que és el bé comú.
La comunicació ha de ser, per ella mateixa, educativa, és a dir, ha de saber donar allò que ha rebut. Per això, fa falta tenir capacitat de diàleg i de confrontació, esperit de lloança i estil crític, voluntat de servei i servir la veritat, la pròpia i la dels altres. La comunicació és un servei de comunió onsevulla on cadascú de nosaltres es trobi. Fixant-nos en el valor que poden tenir petites accions quotidianes de bona comunicació, podem arribar a entendre com han arribat a conformar un estil de vida.
Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca