El col·legi Maristes-la Immaculada de Barcelona ha acollit diumenge 29 de maig a la tarda la trobada final de la fase diocesana del Sínode en aquesta arxidiòcesi. Testimonis personals i comunitaris, des de la diversitat de carismes, s’han combinat amb la pregària, la música i l’alegria de compartir la fe en una vetllada presidida pel cardenal Joan Josep Omella.

El diaca Santiago Aragonés, consiliari del Secretariat de Pastoral Familiar, i la responsable de Comunicació de Càritas Diocesana, Anna Roig, han presentat les diferents etapes del que ha volgut ser un recorregut pel passat (amb les aportacions recollides en aquesta fase participativa), el present (moment de sintetitzar-les i valorar-les) i finalment el futur.  El sacerdot Enric Termes, coordinador de tota la fase diocesana del Sínode, i la delegada de Formació i Acompanyament del Laïcat, Anna Maria Almuni, han resumit, en dues dobles intervencions, el que han estat les grans sensacions d’aquests mesos participatius.

Aquest acte de clausura de l’etapa diocesana del Sínode ha tingut la participació de més de 700 persones. La coresponsabilitat dels laics a l’Església, el paper de la dona i l’ús d’un llenguatge intel·ligible per a la societat han estat alguns dels reptes que s’han recollit en un document de síntesi elaborat a partir de totes les aportacions realitzades pels diferents grups sinodals de l’arxidiòcesi que, des de l’octubre fins ara, han treballat amb la voluntat de posar-se a l’escolta de l’Esperit, per reflexionar sobre la sinodalitat en el si de l’Església catòlica. 

Aquest camí sinodal, que s’ha iniciat per primer cop en l’Església, té tres fases: una diocesana (octubre 2021-agost 2022), una altra continental (setembre 2022-març 2023) i la darrera universal (octubre 2023), que finalitzarà a Roma amb l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. Durant unes tres setmanes, es recolliran totes les experiències i els testimonis d’aquest ampli camí sinodal arreu de l’Església universal, amb el lema “Per una Església sinodal: comunió, participació, missió”.

El document de síntesi de la fase diocesana a Barcelona menciona una Església que potenciï el paper del laïcat, afavorint la seva implicació efectiva en la vida de les comunitats i grups, i de la diòcesi. En aquest sentit, es fa una especial menció al reconeixement real i efectiu de la igualtat i la dignitat de tots els batejats, especialment de les dones. Algunes aportacions demanen la possibilitat que assumeixin un paper actiu en la vida eclesial i “s’avanci en la reflexió sobre el seu accés al diaconat i, si fos possible magisterialment, al presbiterat“. Igualment, s’aposta per impulsar els diferents ministeris laïcals, en la línia del recent del catequista, i la institució d’aquells que es considerin necessaris. Igualment s’insisteix en la necessitat d’utilitzar “un llenguatge eclesial utilitzat a qualsevol nivell i que sigui senzill i clar, d’acord amb el temps en què vivim, comprensible per a tothom“. La propera fita d’aquest camí sinodal tindrà lloc el proper 11 de juny a Madrid, en què els responsables diocesans del Sínode de les 70 diòcesis espanyoles es reuniran per compartir les diferents aportacions.

Durant la trobada s’han pogut escoltar diversos testimonis personals i comunitaris. Foto: Església Barcelona

En una de les intervencions, Enric Termes ha recordat que “la síntesi no és un document, sinó un recull d’aportacions que s’han fet i que ara es comparteixen“. En la mateixa línia, Anna Maria Almuni ha destacat que “la feina dels qui han participat és digna d’agraïment, després que ho han fet majoritàriament en els seus llocs de referència“. Ha elogiat “la gran implicació d’un laïcat molt il·lusionat“, tot i que ha reconegut que “la d’infants i joves ha estat molt minsa”. Les grans dades recollides per tots dos són: 280 aportacions (que representen molts més grups) d’un total d’unes 7.000 persones procedents d’arxiprestats i altres realitats pastorals, incloent-hi moviments, associacions i altres grups”.

Enric Termes

“La síntesi no és un document, sinó un recull d’aportacions que s’han fet i que ara es comparteixen

Anna Maria Almuni

“La feina dels qui han participat és digna d’agraïment, després que ho han fet majoritàriament en els seus llocs de referència

Entre altres idees conclusives, Termes ha assegurat que “necessitem ser valents per estar oberts al canvi i canviar, vèncer la por al diàleg i superar la rutina i ser homes i dones d’esperança, joia i fe“. En obrir la part de projecció al futur, Enric Termes ha dit que “aquesta fase diocesana del Sínode ens ha ajudat a ser conscients del que ja vivim com a comunitat cristiana, amb les seves dificultats, possibilitats i reptes“. Igualment ha comentat que “s’han abocat tots els esforços per continuar en el camí, discernint“.

Anna Maria Almuni ha destacat que “la convocatòria del Sínode ha generat unes expectatives, sobretot enfocades a ampliar horitzons i aprofundir en el treball per caminar junts, cosa que no és fàcil perquè exigeix de tothom una revisió profunda i una veritable conversió, sabent escoltar, acollint i sentint-nos acollits i, en definitiva, renovant l’Església i viure tots els canvis des d’una profunda caritat“.

La trobada s’ha viscut en un ambient festiu i amb representació destacada de la gran diversitat que té l’arxidiòcesi. Des d’adolescents i joves fins a adults grans, passant per seminaristes, religiosos i religioses i altres membres de realitats diverses. En la primera fila, han seguit la trobada amb gran interès l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, els bisbes auxiliars Sergi Gordo i Xavier Vilanova, els vicaris episcopals, delegats i delegades i altres responsables diocesans. Un grup de joves ha animat musicalment diversos moments, especialment els de la pregària, conduïts pel caputxí Josep Manuel Vallejo i la secretària de l’Associació de Sant Josep de la Muntanya, Àngels Arrabal.

Moment de pregària durant la trobada conclusiva celebrada a Maristes Immaculada. Foto: Església Barcelona

Coincidint amb aquest important moment, l’Arquebisbat de Barcelona ha publicat la síntesi dels grans temes, https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2022/05/Extra-Si%CC%81ntesi-Si%CC%81node-Bisbes-AR-2.pdf, i aquest glossari del Sínode:


SÍNODE: El camí que recorrem junts tots els batejats, membres del Poble de Déu. Jesús és el camí, la veritat i la vida; els cristians, en els orígens, vam ser anomenats els deixebles del camí.

SINODALITAT: Tots «caminem junts», ens reunim convocats pel Senyor i, impulsats per l’Esperit, ens comprometem a anunciar l’Evangeli: és l’estil peculiar que qualifica la vida i la missió de l’Església.

DISCERNIMENT: La sinodalitat viscuda inclou un discerniment evangèlic fet mitjançant el «reconèixer/veure», l’«interpretar/jutjar» i l’«elegir/actuar», per arribar d’aquesta manera a una decisió pastoral compartida entre fidels i pastors, que ajudi a descobrir la voluntat de Déu en les situacions concretes.

COMUNIÓ: Junts vivim arrelats en l’amor i la unitat de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant. Inspirats per l’escolta de la Paraula de Déu i enfortits per l’Eucaristia, tots tenim un paper a l’hora de discernir i viure la crida que Déu fa al seu poble.

PARTICIPACIÓ: És el punt que fa més forta la sinodalitat, ja que parteix del Baptisme que possibilita que en l’Església tots els components del Poble de Déu ‒laïcat, consagrats i pastors‒ siguin corresponsables de la comunió i la missió de l’Església.

MISSIÓ: Com a Església «en sortida», ja que l’Església existeix per evangelitzar i testimoniar l’amor de Déu enmig de la família humana, especialment a les perifèries espirituals i socials del nostre món.