Durant la quarta Congregació General del Sínode sobre les Famílies s’ha discutit sobre les propostes actuals en la Pastoral Familiar.
En primer lloc, s’ha assenyalat el vincle entre crisi de fe i crisi de família i s’ha afirmat que la primera genera la segona. La fe es percep com un conjunt d’aportacions doctrinals quan és un acte lliure pel qual ens confiem a Déu. Per això, els participants en el Sínode han proposat un vademecum dedicat a la catequesi sobre la família, perquè reforci la missió evangelitzadora. També s’ha parlat sobre la feblesa de la fe de molts batejats, cosa que provoca que molts cònjuges arribin al matrimoni sense ser-ne plenament conscients.
En segon lloc, s’ha tractat un dels grans reptes que ha d’afrontar la família: “la dictadura del pensament únic”, que pretén introduir en la societat una sèrie de valors que distorsionen el concepte de matrimoni com a unió entre home i dona. La crisi de valors, el secularisme ateu, l’hedonisme i l’ambició de poder “destrueixen la família, la desnaturalitzen, afebleixen les persones i fan més fràgil la societat”, s’ha sentit al Sínode.
De la seva banda, s’ha constatat que l’Església ha d’emfasitzar la necessitat que cadascú té de la família, perquè és “irreemplaçable. Cal despertar en l’ésser humà el sentit de pertinença al nucli familiar. La família s’obre als lligams i a les relacions amb els altres, i esdevé el fonament de la societat”.
L’assemblea sinodal ha subratllat la importància de la relació entre sacerdots i famílies perquè els preveres “acompanyen les famílies en totes les etapes més importants de la vida, compartint les seves alegries i dificultats”. Les famílies “ajuden els sacerdots a viure el celibat com a afectivitat plena, equilibrada i no com a renúncia”. La família, a més, s’ha definit com a “bressol de vocacions”.
Un altre tema reflexionat ha estat el vincle entre baptisme i matrimoni. En aquest sentit, s’ha comentat que sense una iniciació cristiana seriosa i profunda, el significat del sagrament conjugal es veu disminuït. Per això, el matrimoni cristià no pot ser considerat només una tradició cultural o una exigència social, sinó com una “decisió vocacional, empresa amb una preparació adient que no es pot improvisar durant unes poques trobades”.
També s’ha reflexionat sobre la repercussió del treball en la dinàmica familiar.
Reptes africans
Durant aquesta sessió hi ha hagut moltes intervencions sobre els reptes que ha d’afrontar la família africana: poligàmia, sectes, guerra, pobresa, emigració, etc. Aquests problemes minven l’estabilitat de la família i la posen en crisi.
Els participants al Sínode han proposat afrontar aquests desafiaments amb una “evangelització profunda, capaç de promoure els valors de la pau, la justícia i l’amor, unida a una promoció adequada del paper de la dona en la societat, a l’educació dels nens i a la protecció de totes les víctimes de la violència”.
En l’hora dedicada a les intervencions lliures, s’ha reprès l’argument d’un nou llenguatge en l’anunci de l’Evangeli, centrant-se en les noves tecnologies dels mitjans de comunicació.
