Fa temps que es parla de la necessitat de “proposar la fe”. Tenim clar que la fe no s’imposa, sinó que es proposa. És freqüent la preocupació de com arribar a les persones i especialment als joves i fer l’anunci de l’Evangeli. Què fer si no venen? Com fer-nos presents entre ells? Què vol dir proposar avui la fe i anunciar l’Evangeli? Per arribar a l’anunci explícit de Jesucrist i proposar la fe cal un apropament real a les persones, un tracte ple d’humanitat i humilitat, potser una acollida desacostumada en molts mitjans familiars i socials.

L’acollida és una forma gratuïta d’estimar perquè suposa fer el primer pas sense esperar que l’altre el faci. Amb tot, el fet que algú s’apropi vol dir que ja ha fet aquest pas, i necessita ser correspost. Amb aquestes persones ens correspon fer-ho. L’acollida és també un acte de confiança que pot generar credibilitat en aquells que són rebuts amb amabilitat. Quines millores institucionals són necessàries perquè ens posem amb major determinació en estat d’acollir i de fer conèixer el do de Déu en Jesucrist?

La Paraula de Déu ens presenta el valor de l’acollida i l’Església és tota ella acollidora quan creix en actituds evangèliques. Pensem en els joves: ens ofereixen moltes oportunitats d’obrir-nos a realitats noves a partir de les quals serà més fàcil el diàleg intergeneracional, serà més madura la comprensió mútua i amb més possibilitat d’assumir compromisos envers els altres. I pensem també en els malalts: perquè són la part més necessitada de companyia, d’afecte, d’empatia, de solidaritat; i són el referent que ens fa sortir de nosaltres mateixos per acollir una de les preferències més notables de Jesús.