En la recent estrenada exhortació apostòlica Laudate Deum, Francesc ens anima: “Convido cadascú a acompanyar aquest camí de reconciliació amb el món que ens alberga, i a embellir-lo amb l’aportació pròpia, perquè aquest esforç propi té a veure amb la dignitat personal i amb els grans valors” (69). Són molts els cops que pot sonar simple aquesta invitació a títol individual.
Alhora, el Papa aclareix: “No puc negar, però, que cal ser sincers i reconèixer que les solucions més efectives no vindran només d’esforços individuals, sinó abans que res de les grans decisions en la política nacional i internacional.” Un cop més, posa de manera clara la solució de tot el que preocupa la societat en mans de cadascuna de nosaltres.
Treballar per la transformació real del món no pot ser tasca exclusiva d’aquelles persones amb responsabilitats públiques, polítiques…, que també ho és, sinó que és una tasca conjunta de tota la societat.
És responsabilitat de cadascuna de nosaltres, com a membres actius, ja sigui en la nostra faceta més personal en la qual vetllarem per un tracte amable, responsable, just, ètic… amb els nostres coetanis, facilitant la convivència i la gestió de l’entorn proper, una sostenibilitat més gran, una convivència cordial…, com en la nostra faceta professional, en la qual donarem el millor per complir l’encàrrec rebut.
Si cada persona és responsable en tots dos àmbits, en un temps relativament curt podríem començar a notar els canvis al voltant nostre. En paraules d’Ignasi de Loiola, si practiquem “en tot estimar i servir”, el món també reflectirà aquesta màxima.
