L’encíclica del papa Francesc Lloat sigueu, de la qual ja ens vam començar a ocupar en el darrer número de Catalunya Cristiana, i a la qual haurem de tornar altres vegades per la seva riquesa i profunditat, porta l’expressiu subtítol «sobre la cura de la casa comuna». Aquest és el punt de partença: prendre consciència, seguint les passes de sant Francesc d’Assís —a qui el Bisbe de Roma admira tant—, que la terra és la nostra casa comuna que «cal protegir» perquè, com escriu expressivament: «Sembla convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria» (LSi21) i denuncia que «mai no hem maltractat i damnat la nostra casa comuna com en els darrers dos segles» (53).