L’11 de juliol passat, festivitat de santBenet, el Club+Amics i el Memorial Bisbe Joan Carrera ens disposàvem aperegrinar a Montserrat, coincidint enguany amb el 64è aniversari del’ordenació sacerdotal del bisbe i amb el desè del seu traspàs. De sobte, lanotícia: el nostre estimat mossèn Francesc Malgosa, cofundador de CatalunyaCristiana acabava de morir, plàcidament, a la residència sacerdotal Sant JosepOriol, on vivia retirat. Feia només uns minuts que havia combregat. Per alcreient no hi ha casualitats, sinó providències. Era ben significatiu que en elmoment que anàvem a donar gràcies a Déu per haver superat el número 2.000 i queens preparem per al quarantè aniversari del setmanari, un dels qui el va posardempeus se n’anés silenciosament a la casa del Pare. En la recepció que ens feuel P. Bernat Juliol, responsable de comunicació de l’abadia, vam recordar elsacerdot difunt i a la missa conventual vam pregar per ell.

Mn. Malgosa era un contemplatiu en l’acció. Enun dels seus llibres afirma: «Si volem captar el sentit, el missatge, el“secret” amagat d’una realitat, d’una cosa, d’una situació (…) calaturar-nos, interessar-nos per comprendre-la, contemplar-la. La contemplació,és a dir, el mirar i pensar pausadament en algú o en alguna cosa posa en joc elcap i el cor.»

Francesc Malgosa i Riera, prevere, llicenciaten Teologia, fou membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya i del’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana de la qual era soci d’honor.Dòcil a la intuïció del seu gran amic mossèn Joan E. Jarque, fou cofundador deCatalunya Cristiana i sotsdirector durant quinze anys.

Li plaïa regalar els seus llibres, en prosa ien vers, que porten títols evocadors: El seny d’un poble; Quan les cosesparlen; El misteri de la vida, passió i mort de l’home; L’home glòria de Déu,Déu, glòria de l’home; Confidències; De mà en mà; El llibre de Maria; Grapat desol, grapat d’ombres i el seu darrer Ploro, Estimo i Prego. D’aquest títol endonà testimoni fefaent la darrera vegada que visità Catalunya Cristiana i RàdioEstel. Mentre ens lliurava un donatiu, plorava de goig i ens transmetia laseguretat de les seves pregàries pels mitjans.

L’exlibris de mossèn Malgosa diu: «Ad veritatem percaritatem», un bon lema de la seva vida. En pau reposi.