L’escena de l’evangeli d’aquest diumenge demana ser contemplada amb una mirada especial. Té un caire íntim, entranyable, entre Jesús i un leprós, del qual no sabem el nom, però sí que podem deduir-ne l’estat de defalliment físic, moral, religiós i social en què es trobava. El llibre del Levític (cc. 13 i 14) en descriu les causes: “El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: ‘Impur, impur!’ Mentre li duri el mal serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.” Si la situació del leprós no era ja prou dramàtica, s’hi afegia el fet que qui el tocava esdevenia també ritualment impur: uns i altres havien de mantenir-se forçosament allunyats de la comunitat, fins que fossin declarats novament purs, tal com va ordenar Moisès. El tercer llibre de la Bíblia es refereix a altres circumstàncies en les quals persones i coses esdevenien també impures, que era com dir contraposades a la santedat de Déu. La lepra en aquell temps i en aquella cultura recopilava tots els mals que podien aclaparar la persona, a més de ser considerada com a càstig diví pels pecats comesos.
En aquest context, el leprós innominat treu força per anar a trobar Jesús i agenollat suplicar-li que el purifiqui. Sap que, si Ell vol, ho pot fer. Apel·la a la voluntat de Jesús; del seu poder guaridor, n’està convençut. Només Jesús pot salvar-lo de la situació tan inhumana en què es troba. Sap i creu que la humanitat de Jesús pot restablir la seva! “‘Si vols em pots purificar.’ Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: ‘Ho vull, queda pur.’” El contacte amb un leprós encomanava impuresa. El contacte amb Jesús és font de salut i de salvació. Com devia ser aquell moment en què la mà de Jesús tocà el leprós dient: “Ho vull, queda pur” i a l’instant la lepra el va deixar. Com deu ser per als socialment exclosos d’avui en el món quan troben una mà que els “toca”, que els ajuda, que reconeix la seva dignitat, que els fa sentir germans, estimats? Com ens sentim i com responem nosaltres quan algun d’ells se’ns atansa i la seva mirada ens interpel·la perquè hi llegim: “Si vols, pots!”? La petició del leprós i la resposta de Jesús assenyalen dues direccions, d’anada i de tornada, de manera que quan som nosaltres els qui anem a trobar-lo, afeixugats per vicissituds de la vida, amb confiança també podem suplicar-li: “Senyor Jesús, fes que jo vulgui el que tu vols i que tu vulguis el que jo vull.” En la guarició del leprós, les dues voluntats van confluir!
