Les conseqüències del Covid en la població més vulnerable ens estan remetent a altres èpoques de la història com la postguerra. Entre 2019 i 2020, la despesa de Càritas diocesana de Barcelona per a ajudes al relloguer s’ha incrementat en 506.241 euros, un 54%. Així mateix, entre abril i desembre, els serveis de primera resposta han atès 19.380 persones, el doble que el mateix període de l’any passat. “No és lògic que en un país amb una economia desenvolupada, tantes persones es vegin obligades a recórrer a serveis de primera resposta, cosa que vol dir facilitar menjar i ajudes d’habitatge. No estem parlant de programes a llarg termini, sinó d’ajudes per a necessitats bàsiques.” Ho ha dit Salvador Busquets, director de Càritas diocesana de Barcelona, durant la roda de premsa en què s’han presentat les principals dades 2020 de l’acció social així com l’informe Segona onada de l’Impacte de la crisi de la Covid-19 en les llars ateses per Càritas Barcelona. D’aquí que, a començaments de març, l’entitat es va veure obligada a repensar l’acció social per tal de trobar un equilibri entre les ajudes assistencials i el treball a favor de la promoció, reforçant el projecte d’inserció laboral. “Vam trencar la nostra política de no repartir menjar en espècie”, ha recordat Salvador Busquets. Un repartiment d’aliments que encara es manté, complementat amb el servei de les targetes moneder.
Per tot plegat, Càritas ha hagut d’incrementar el seu pressupost per assumir una crisi desbocada (el pressupost del 2021 preveu un fons extraordinari d’1.200.000 euros per atendre les necessitats bàsiques), alhora que denuncia un sistema de protecció social insuficient que no arriba a les famílies que atén. De fet, el 60,7% de les llars ateses no coneix la Renda Garantida de Ciutadania i el 63,9% no coneix l’Ingrés Mínim Vital, però és que fins i tot es nega un dret tan bàsic com és el de l’empadronament. Per això, més que noves propostes adreçades a les administracions, l’entitat considera que és hora de posar la mirada en les mesures que ja existeixen però que no s’apliquen. “Estem detectant que som un país generós a l’hora de reconèixer drets, però no a l’hora d’assegurar-ne l’aplicació”, ha exposat Salvador Busquets.
El cardenal Joan Josep Omella, president de Càritas Barcelona, s’ha sumat en aquesta interpel·lació a les administracions: “Només ens en sortirem si treballem tots plegats (administracions, institucions, organitzacions solidàries…) Així mateix, totes les ajudes que presta l’administració a tantes organitzacions és bo que s’incrementin, i no que disminueixen”.
L’informe Segona onada de l’Impacte de la crisi de la Covid-19 en les llars ateses per Càritas Barcelona, que ha presentat Miriam Feu, cap d’anàlisi social i incidència de Càritas diocesana de Barcelona, presenta altres conclusions dramàtiques: 1 de cada 5 llars ateses per Càritas Barcelona no té cap mena d’ingrés i la pobresa severa afecta el 63% de les llars; el 52% d’aquestes llars té dificultats per portar una alimentació adequada; i el 43,1%, es troba en “apagada tecnològica”. També es detecten noves formes de precarietat laboral: el 64% de les llars tenen un grau elevat d’exposició a la malaltia i el 69% tindria conseqüències negatives davant d’una possible quarantena.
Cal recordar que la col·lecta d’aquest diumenge a les parròquies anirà destinada a Càritas.
