És coneguda la imatge que utilitza sant Pau quan parla de l’Església com el Cos de Crist. La comunitat dels creients està articulada en un Cos, a través del qual passa la veritable vida, la gràcia que nodreix i dona fermesa a tots els seus membres. No hi ha cap creient que sigui prescindible, tots tenim el nostre lloc i la nostra missió en el si de l’Església. El que manté units els membres és la comunió, allò que ens fa u, allò que ens unifica al voltant del Crist i ens permet créixer en l’amor.
La teologia paulina ens recorda que els membres del Cos de Crist estan en relació entre ells, no viuen aïlladament els uns dels altres; més aviat hi ha una comunicació de vida i de béns entre ells. Quan un membre sofreix, ens diu encara l’Apòstol, tot el cos sofreix; quan un membre s’alegra, tot el cos se n’alegra.
Aquesta imatge teològica de l’Església és la que estem veient aquests dies en la resposta que s’està donant a la situació d’Ucraïna. Cada dia apareixen noves iniciatives diocesanes i parroquials que envien a Ucraïna ajuda per afrontar les conseqüències de la guerra. Circula per la xarxa una llista de béns de primera necessitat que es poden comprar per enviar a l’Est i poder ajudar aquesta porció del Poble de Déu que s’està dessagnant.
Ucraïna és un membre del Cos de Crist, un membre ferit i malmès, que reclama la nostra ajuda. I estem assistint a l’espectacle que significa veure com la resta del Cos, a través de les seves artèries, està mobilitzant els seus recursos per auxiliar el membre afectat. Impressiona veure com la vella Europa és capaç de deixar de pensar en si mateixa i ajudar el pròxim, el que tenim al costat; en paraules de sant Joan Pau II, l’altre pulmó amb el qual respira l’Església.
Hi ha també una ulterior consideració a la situació que estem vivint. Els béns materials van arribant de mica en mica per pal·liar les ferides d’aquest membre atacat. No ens n’adonem, però hi ha també un flux de retorn, els rius de refugiats que han hagut de deixar el seu país i dirigir-se cap a l’Oest. Hem assistit a la vivència de la fe d’aquelles terres: vetlles de pregària per la pau, celebracions de l’eucaristia en soterranis, una vida configurada totalment per la fe, etc. No podríem veure en aquests refugiats, que tindrem a casa nostra en pocs dies, una oportunitat per revitalitzar la nostra Europa esgotada de si mateixa?
A la nostra pàgina web recollim les diferents iniciatives #SuportUcraïna de pregària i d’ajuda per a la població ucraïnesa. Us convidem a compartir-les amb nosaltres escrivint a redaccio@catalunyacristiana.cat.
