Han mort, aquest diumenge passat, quatre ocupants d’una pastera que anava a la deriva a 120 milles al sud de l’illa d’El Hierro, a les Canàries. Dinou persones més que viatjaven a l’embarcació, tots homes, han estat evacuats en tres helicòpters fins a l’aeroport de Tenerife Sur. Tres estan en estat greu i una quinzena tenen pronòstic menys greu. Segons la Delegació del Govern espanyol, l’embarcació ha estat localitzada diumenge al matí per un pesquer que era a la zona i els hauria auxiliat fins a l’arribada dels equips d’emergència. Diumenge a la tarda s’han rescatat en aigües de l’estret de Gibraltar els 14 ocupants d’una altra patera que navegava rumb a la costa gaditana. Aquesta segona embarcació carregada amb migrants que intentaven arribar a la costa espanyola l’ha detectat un helicòpter de l’agència europea Frontex. En el que portem d’any ja han mort 47 persones que intentaven arribar en patera a les illes Canàries des de la costa africana. Jesús Alberto González, delegat de Migracions de la diòcesi de Tenerife, ha lamentat que governs i autoritats no fan prou per donar sortida a una realitat que va contra els drets humans i perjdica l’arxipèlag.

La situació continua sent preocupant. En aquell moment al novembre, la imatge era la del Moll d’Arguineguín col·lapsat per moltes persones que estaven acumulades i en situació indigna. Ara segueixen arrigant embarcacions. S’han comptabilitzat 47 morts, però n’hi ha molts més, i no sabem quants, que també han mort a la travessia marítima. En aquest cas ara, el que és més preocupant és el que viuen els centres que s’havien preparat com a campament per a la primera acollida temporal d’estrangers. Són espais molt grans. L’Església juntament amb altres entitats socials coincideixen a dir que la resposta és inadequada. Les persones migrants arriben a Canàries pensant que ja es troben al continent europeu, i que estan ja a un pas. Però el bloqueig que es produeix des de finals del 2020, amb la impossibilitat que aquestes persones segueixin amb la seva ruta tot i que molts tenen família o amics que els podrien facilitar una via d’integració, deixa tothom sense possibilitats i amb molta incertesa. Això genera gran dolor i frustració. L’anomenat Pla Canàries, que apostava per la creació d’aquests centres de retenció de les persones, no és la solució ideal, ni de bon tros.

Sí. Ara a l’illa de Tenerife, hi ha dos centres d’aquestes característiques, en forma de campament, que superen el miler de persones. Algun pot acollir més de 2.000 migrants. I es troben a San Cristóbal de la Laguna, a l’àrea metropolitana, en una de les antigues zones de casernes. Jo soc molt crític amb aquests condicionaments d’espais, tot i que s’ha fet una inversió, però el ministre, per exemple, ha dit que el recinte compleix amb els estàndards més alts que hi ha a Europa per a aquest tipus de centres, però no és així. Preocupen sobretot les persones, perquè les hem de posar en el centre. No són delinqüents, i només han comès una falta administrativa, haver entrat de manera irregular al nostre país. Hem de donar una resposta com a societat per tractar i acollir dignament aquests éssers humans, encara que sigui en la fase d’emergència, perquè l’estat en què es troben és molt indigne.

El Hierro és l’illa més occidental, la més endinsada a l’oceà. Això fa pensar que, si hi ha embarcacions que arriben fins a aquest punt, moltes altres probablement s’hi estan perdent. Aquestes lamentables circumstàncies són fruit de les màfies que trafiquen amb les persones i amb la seva desesperació. Espero que la ciutadania, que està criticant aquesta situació amb claredat, sigui capaç d’incidir en els responsables d’aquesta realitat perquè canviï la dinàmica. Les Canàries no poden ser un mur de contenció de migrants, i això ho han d’entendre les autoritats de l’Estat i de la Unió Europea.