D’altra banda, el coordinador del col·lectiu Brasil Catalunya ha assegurat que “el govern il·legítim actual, posterior a Dilma, ha fet les reformes més dures de les últimes dècades, i més recentment tenim un altre cop dins del gran cop d’Estat que és l’empresonament de Lula”. En un altre moment, el sociòleg ha dit que no veu “gaire diferent el que passa al Brasil del que tenim ara a Catalunya, on també hi ha presos polítics i uns poders estatals que maneguen la política”. Igualment Tica Font ha destacat que “el gran canvi dels últims 50 anys és que, per fer cops d’Estat, no es necessita l’exèrcit perquè hi ha instruments jurídics i constitucionals, utilitzant uns mecanismes i donant-los voltes per portar-los a la pròpia tessitura i treure’s de sobre aquell que molesta”.
Per la seva banda, Lluís Sols ha lamentat que “els casos de Lula i Dilma són un exemple d’intervenció de la justícia”. Del cas de l’expresidenta, ha aclarit que “l’únic que va fer, perquè la destituïssin, va ser maquillar una mica els comptes anuals, però no per quedar-se’ls, sinó per reduir el dèficit públic”. En aquesta línia, ha assegurat que “aquí tenim una manera de qüestionar la democràcia, en què el vot de la gent pobra té el mateix valor que el de la rica, cosa que és tan revolucionària que alguns se la volen carregar”. I Arcadi Oliveres ha recordat que “han canviat les modalitats al Brasil, perquè abans va ser un cop d’Estat, per exemple el 1964 una acció militar contra João Goulard, i ara han descobert el sistema de fer-ho pels jutges”.
