Amb la creació primer del Seminari Conciliar de Barcelona el 20 de novembre del 1593, i la seva posterior obertura el 13 de setembre del 1598, al Seminari li mancava disposar d’un reglament de règim intern que en regulés el funcionament. Mort el bisbe Dimes el 5 d’agost del 1598, caldrà esperar fins a l’episcopat del bisbe Lluís de Sanç i Manegat perquè el Seminari disposi d’un reglament propi. Així, el bisbe Sanç signa el mes de gener del 1614 el manuscrit de les Ordinacions del Collegi ò Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la ciutat de Barcelona, esdevenint així el primer reglament aprovat per a un Seminari Conciliar a Catalunya.

El manuscrit, escrit en català, consta de 90 fulls: del full 10 al 69, hi trobem el Capítol de les Ordinacions del present Seminari, mentre que del 69 al 87, hi figuren els Capitols dels officis y carrechs dels que tenen de regir y administrar en lo present Seminari. Finalment hi trobem la validació notarial de Pere Carbonell (fulls 89-90); i com succeïa habitualment amb aquesta tipologia de documents, la validació estava escrita en llatí. Enric Subirà i Blasi el va estudiar, el va transcriure i el va afegir al corpus documental de la seva obra El Seminari de Barcelona (1593-1917), i considera que amb aquestes constitucions “van quedar sòlidament estructurades les línies bàsiques per al futur d’aquesta institució”. Aquestes Ordinacions es conserven a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari.