De forma molt primerenca, el pontificat del papa Francesc s’ha caracteritzat per una especial atenció a les persones homosexuals. A través de múltiples entrevistes, en resposta a mitjans de comunicació, ha recordat la necessitat d’acollir el col·lectiu LGTBIQ+ i ha criticat els països que el persegueixen penalment. També ha estat prou explícit en el suport a la tasca del jesuïta nord-americà James Martin, que fa anys que acompanya pastoralment les comunitats catòliques LGTBIQ+ del seu país. Hem vist com el papa Francesc el rebia en audiència privada en dues ocasions, la darrera el novembre passat, i com el 2017 el va designar consultor del Dicasteri per a la Comunicació del Vaticà. El jesuïta, que entrevistem aquesta setmana, també ha participat al Quadern CJ n. 229 de Cristianisme i Justícia: El reconeixement de les persones LGTBIQ+ a l’Església.
Aquest canvi de tonalitat ha estat el xup-xup que ha permès que l’acollida pastoral a les persones LGTBIQ+ sigui un dels punts inclosos en l’Instrumentum laboris o eina de treball per al discerniment dels participants en la primera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes. El document no suggereix respostes, més aviat articula algunes intuïcions que han sortit en el procés, obre interrogants i emplaça a aprofundir-hi. Per això, recull tots els temes possibles, també el diaconat femení, o el paper dels divorciats tornats a casar.
La pregunta recollida en l’Instrumentum laboris en relació amb l’acompanyament pastoral és aquesta: “Com podem crear espais en què aquells que se senten ferits per l’Església i rebutjats per la comunitat puguin sentir-se reconeguts, acollits, no jutjats i lliures per fer preguntes? A la llum de l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris laetitia, quines mesures concretes calen per arribar a les persones que se senten excloses de l’Església a causa de la seva afectivitat i sexualitat (per exemple, divorciats tornats a casar, persones en matrimonis polígams, persones LGTBIQ+, etc.)?”
Serà molt interessant anar seguint el fil de les reflexions al voltant d’aquesta i altres qüestions, mirar si hi ha consens sinodal a l’hora de fer algun tipus d’avenç en una pastoral de l’acollida. En qualsevol cas, més enllà dels passos concrets que es puguin fer, no hi ha dubte que ja és positiu posar el tema sobre la taula, parlar-ne, reflexionar-hi, arribar a acords. Encara més en un procés sinodal en què per primera vegada a la història laics i dones tindran veu i vot, i que compta amb la participació d’anada i tornada de les Esglésies locals.
Els membres de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, reunits a Roma del 4 al 29 d’octubre en la primera sessió, hauran de donar resposta a una pregunta clau amb l’ajuda de l’Esperit Sant: “Quines passes pot fer una Església sinodal per imitar cada vegada més el seu Mestre i Senyor, que camina amb tothom amb amor incondicional i anuncia la plenitud de la veritat de l’Evangeli?”
