Ignasi Farreres, president del Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES), Arcadi Oliveres, economista i activista social, i Francesc Perendreu, president de l’Associació Centre Català d’Addiccions Socials, han analitzat aquest dilluns, des del programa El Mirador de l’actualitat, l’inici de les rebaixes i la ressaca del consum nadalenc, realitats que conviuen amb la sacsejada econòmica i social provocada per nous hàbits de compra, sobretot a causa de l’oferta que arriba i que es contracta per internet. Farreres ha destacat que “abans les rebaixes eren estrictament fixades, molt regulades, però ara la legislació ha anat canviant principalment per la pressió de les grans superfícies, cosa que perjudica al petit comerç, perquè els grans es porten els grans beneficis del Black Friday i altres campanyes”.
Per la seva banda, Oliveres ha atribuït la diversificació dels descomptes, “que abans eren només al gener i al juliol”, a “la liberalització dels horaris comercials”, a la qual s’ha mostrat “absolutment en contra”. Ha conclòs que “sempre és millor respectar el dia festiu, sense convertir-lo en un pelegrinatge de la compra”, amb l’exemple d’Alemanya, on “no hi compra ningú des de divendres a la nit fins dilluns al matí”. En un altre moment, Arcadi Oliveres ha lamentat que “els llocs de treball que crea el període de rebaixes són molt precaris, més encara que el mateix turisme, que ja és en ell mateix estacional”. Finalment, Francesc Perendreu ha qualificat les rebaixes com “una falsa pujada de l’autoestima, perquè prima el tenir sobre el ser”, i ha alertat davant el perill que es converteixi “en una addicció digna de tractar i amb conseqüències”.
Les rebaixes, de fet, ja no són com abans. La llei permet ara fer-se en qualsevol època de l’any, en funció dels interessos de cada marca o establiment. En qualsevol cas, són aquests primers dies de l’any els que concentren els descomptes més importants. La confusió i el caos, amb guerres de preus, fan necessari que es garanteixin unes rebaixes autèntiques, en unes setmanes en què, a més, es poden fer entre 120.000 i 160.000 contractacions temporals de feina, segons dues companyies privades de recursos humans. Aquest fet, si es confirma, suposaria un rècord històric.
