“És molt trist. Hi ha molt d’odi, por i ràbia. Per totes dues bandes. Ara mateix, especialment els jueus, només es veuen a si mateixos. Em dol que es digui que cal esborrar Gaza del mapa. Ells també són humans. Són homes, dones i nens que estan vivint una situació difícil des de fa molts anys. Però jo em veig obligada a callar aquestes opinions”, diu, amb un fil de veu, la Jasmin. No és el seu nom real. Té por de donar-lo públicament per si pateix represàlies. Coneix israelians que han perdut la feina per mostrar simpatia amb el patiment dels gazians. Ella és jueva i fa molts anys que col·labora amb moviments en favor de la pau i el diàleg amb els palestins. Ara, un mes després de l’inici de les hostilitats, lamenta que no pugui condemnar l’atac de Hamas contra israelians innocents, i alhora criticar la resposta armada de l’exèrcit israelià a la Franja. “Ara només hi ha lloc per a la venjança”, es lamenta.

“Ja no pots dir res en suport dels palestins, o en contra de l’ocupació, o dir que hi ha gent innocent morint a Gaza… Et converteixes automàticament en un simpatitzant de Hamas”, indica Jude Liemburg, activista del grup “Mirant l’ocupació als ulls”.