El director de comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, José Gabriel Vera, en una entrevista al programa El Matí de Ràdio Estel, ha parlat sobre l’auditoria independent que l’Església espanyola ha encarregat al despatx professional Cremades&Calvo-Sotelo per investigar els seus presumptes casos d’abusos sexuals. Tot seguit reproduïm la conversa entre Vera i el periodista Pol Marsà.

Què implica per a l’Església espanyola aquest pas d’obrir aquesta auditoria?

El que visualitza és un pas més de l’Església davant d’aquesta xacra dels abusos en la societat i en la pròpia Església; un pas més que té continuïtat amb el treball que estan fent les 70 oficines a les diòcesis d’arreu d’Espanya recollint les denúncies, acompanyant les víctimes, protegint-les. I, alhora, continuïtat i novetat, en el sentit de dir des de fora, amb una auditoria independent. Revisarem el treball que s’ha fet a les diòcesis, veurem si efectivament és homologable, és una feina que és solvent, que és sòlida, veurem com són aquests processos… és una manera d’auditar, de revisar, de mirar en profunditat el treball de les diòcesis per posar-lo en valor i, a partir d’aquí, posar un punt de trobada també amb altres víctimes que vulguin arribar a través d’aquest bufet i també un punt de trobada amb les autoritats i de col·laboració amb l’autoritat.

Podem dir que és una cosa semblant al que ha fet l’Església a França o Alemanya?

Més aviat parlem d’una cosa semblant al que ha fet l’Església a Alemanya. De fet, les persones que han treballat en el procés d’investigació a Alemanya, de bufets a Alemanya, participaran també d’alguna manera col·laborant amb el bufet Cremades&Calvo-Sotelo aquí a Espanya. El tema de França és una investigació sociològica a partir d’un nombre de casos, d’una investigació quantitativa, han fet una projecció estadística, sociològica. En el cas d’Alemanya, es mira més cap a les víctimes. A Alemanya, quan es comença aquest procés no hi ha oficines de víctimes a les diòcesis. Diguem que comencen des del no-res. A Espanya ja hi ha una experiència d’uns dos anys de les oficines diocesanes. És un model innovador en el sentit que partim del que tenim, que és valuós, s’impulsa el treball que fan les oficines, alhora s’audita, es veu que s’està fent bé i es crea un pas més de trobada amb les víctimes.

A partir d’aquesta auditoria que es posa en marxa, com es podrà ajudar millor les víctimes?

Les víctimes són terreny sagrat. El que explica una víctima és el que ella ha viscut, com ho ha viscut ella, i no té matisos. Les víctimes necessiten acompanyament i reparació. Aquestes són les passes que cal veure com fer millor. Tots els bisbes espanyols s’han trobat amb les víctimes que així ho han volgut. Ara, en aquesta oficina, també hi haurà trobades personals amb les víctimes per veure quina és la seva situació, quina és la necessitat del seu cor, també amb les associacions de víctimes. El mal causat és el que cadascú porta al cor i reparar el cor és una tasca infinita. L’Església no es pot cansar de mostrar el dolor i la vergonya que sent pel que han fet alguns membres de l’Església que han abusat de les víctimes i han traït l’Església. La condició de víctima no passa, no prescriu, no s’oblida en el temps. Aquestes víctimes, encara que la persona abusadora hagi mort, la seva condició de víctima ha de ser sempre atesa per l’Església. Els delictes prescriuen, però els pecats no.

“L’Església no es pot cansar de mostrar el dolor i la vergonya que sent pel que han fet alguns dels seus membres”

Quan es parla de reparació, implica també una reparació econòmica?

L’auditoria no es planteja límits. Cal veure cada cas, cada situació, el que en cada lloc es veu com a reparació.

Com ha estat el procés de reflexió en l’Església espanyola?

Jo crec que ha estat una evolució natural. La mateixa consciència social en relació amb els abusos s’està despertant i ens fa bé a tots. Això ens va movent a tots. L’Església ha obert 70 oficines de presentació de denúncies, de protecció de menors. Això no ho han fet altres àmbits de la societat. En aquest sentit, l’Església va per davant, va assenyalant com un dolor propi però que es percep també en altres àmbits de la societat i segurament la mateixa societat anirà incorporant aquest tipus d’oficines, de prevenció, de protecció de menors… jo crec que el que està canviant és la consciència social, no només en l’Església. Tota la societat s’adona que hi ha abusos. Avui surten especialment els de l’Església i a l’Església no ens va malament saber les coses que fem malament. Dins de l’Església no ens va malament saber que algú ha fet malament les coses. És una cosa que ens pot ajudar perquè no torni a passar. Alhora, les institucions també s’aniran mirant cap endins. Hi ha un milió de nens a Espanya que pateixen abús. Tot això pot ajudar també la societat a veure el problema que té, com a societat, amb el tema dels abusos. Ara mateix hi ha molts nens que són abusats i que estan sols. I això també és un dolor per a l’Església.

“Jo crec que el que està canviant és la consciència social, no només en l’Església”

Per què s’ha escollit el bufet Cremades&Calvo-Sotelo?

És una qüestió de prestigi. Si ho mirem des del punt de vista professional, és un dels bufets més solvents i que té més experiència en atenció a víctimes de delictes.

Pot generar desconfiança en les víctimes el fet que Javier Cremades sigui de l’Opus Dei?

El treball cal jutjar-lo quan estigui fet. Ser de l’Opus Dei no és un pecat ni cap delicte, és una cosa que l’afecta a ell personalment. És la seva forma de viure la seva vida cristiana. Les víctimes poden presentar les denúncies en l’àmbit que els sigui més càlid, allà on personalment els inspiri més confiança, que els sembli més solvent. Les víctimes han de fer servir els camins que més els serveixi per al seu cor. Aquest bufet és un camí més. No es pot intentar imposar camins a les víctimes. El que volem és conèixer tots els casos, les causes, l’origen… i, sobretot, i en primer lloc, atendre les víctimes; obrir un camí perquè les víctimes en altres àmbits tinguin un lloc on expressar el seu dolor i on puguin ser acollides i reparades.

Part de la feina d’aquesta auditoria serà posar-se en contacte amb les víctimes que no han trobat cap altre canal que fer una denúncia als mitjans de comunicació?

Una part del treball de l’auditoria és conèixer tots els casos que hagin aflorat per qualsevol canal, conèixer l’extensió d’aquest tema. Jo crec que és un pas significatiu, un pas endavant de l’Església per fer visible aquesta situació i, per tant, per fer-la “atendible”.