L’esport amara la cultura contemporània: desde les grans competicions al lleure quotidià, des dels espectacles de masses ala manera de vestir o de pentinar-se, passant pel fet que esportistes famososhagin esdevingut referents de molts joves i adults.

L’esport genuí és un cant a la vida i aldiàleg amb el propi cos i amb el dels altres. Com afirmava el Dr. Josep MariaCagigal, filòsof de l’esport, és una manera de viure activament la pròpiacorporalitat, d’assumir i d’acceptar amb alegria el nostre propi cos, tal comés.

Segons els experts, l’esport pot promoure tresclasses de valors: els que estan relacionats amb la salut, el coneixement delpropi cos, la higiene i l’alimentació, els valors utilitaris (eficiència,esforç, perseverança i planificació) i els valors morals (responsabilitat,diàleg, resiliència…). L’esport és una ocasió per a l’adquisició de virtutsperquè té un notable poder formatiu: a nivell personal ajuda en eldesenvolupament psicomotriu, referma l’autoestima, la identitat, el benestar;ajuda globalment a la realització personal. I alhora facilita la integraciósocial, la comunicació i fins i tot el diàleg i la reconciliació entre païsosenfrontats.

Des de l’antigor s’han establert relacionsprofundes entre el cristianisme i el món de l’esport. El cristianisme primitiuva utilitzar les metàfores esportives per a la transmissió del missatgecristià. Així, el cristià apareix com un autèntic atleta de Crist que obté,després de la justa carrera o del lleial combat, la seva recompensa.

Els professors Guillem Turró i Conrad Vilanoudedicaren un assaig a La pedagogia esportiva de la Federació de Joves Cristiansde Catalunya (1931-1936) (Claret, 2014) on es posava en relleu la importànciadel paper de l’Església militant en aquest àmbit, una pedagogia que, a escalainstitucional, no ha tingut prou continuïtat. És un altre repte de la comunitateclesial.

El Primer Pla d’aquest número de Catalunya Cristianatracta de l’esport com a vehicle de fraternitat, seguint una definició feliçdel papa Francesc: «Somio amb l’esport com la pràctica de la dignitat humana,convertida en un vehicle de fraternitat.»