La Sagrada Família de Barcelona fa més de 138 anys ques’està construint, un temple expiatori iniciativa de l’Associació de Devots deSant Josep, fundada el 1866, que va comprar el solar per a l’edificació deltemple i la propietat del qual és de l’arquebisbat de Barcelona des del 1895.En el decurs dels anys s’han produït molts esdeveniments, positius i negatius,però sempre s’ha mantingut la finalitat per a la qual es va iniciar i lavoluntat d’un poble compromès amb la seva construcció.

Com a tot edifici, la Sagrada Família està subjecta alplanejament urbanístic (normativa, ordenació, gestió) i perquè està situat enel terme municipal de Barcelona li afecta el PGM-76.

El que es coneix com a PGM-76 correspon al Pla GeneralMetropolità d’Ordenació Urbana, aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanismede Barcelona el 14 de juliol del 1976, l’objecte del qual és l’ordenacióurbanística del territori amb un total de 27 municipis. Les normesurbanístiques d’aquest Pla, així com les modificacions introduïdes en l’àmbitnormatiu, han estat editades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i lesordenances metropolitanes d’edificació, aprovades el 15 de juny del 1978 ialtres.

El PGM-76 qualifica el sòl del temple expiatori de laSagrada Família (les obres del qual es van iniciar el 19 de març del 1882) i deles illes de l’entorn. La Llicència d’obres es va sol·licitar el 1885, amb unplànol del Projecte fet per Gaudí i la instància corresponent, signada perJosep M. Bocabella. Aquesta Llicència ha estat concedida 134 anys després de laseva sol·licitud, el 2019.

El 1928 es va urbanitzar la plaça de la Sagrada Família(comprada el 1922 en vida de Gaudí); el 1978 es va urbanitzar la plaça deGaudí, i en l’elaboració del PGM del 1976 es va reservar, com a zona verda, unample de 71,50 metres en la part central de les dues illes de l’Eixample davantla futura façana de la Glòria, des del carrer Mallorca al carrer Aragó.

Dues illesafectades

Aquesta és la realitat a data d’avui, dues illesafectades amb dues qualificacions urbanístiques diferents:

—Zona 14a (zona de remodelació pública, edificable alslaterals als carrers Marina i Sardenya).

—Zona 17/6 (zona de renovació urbana en transformaciód’ús i parc urbà, respectivament, en la franja central).

L’afectació urbanística a totes les edificacionsconstruïdes en aquella franja interior implica que són susceptibles de serexpropiades, per tant, entre altres consideracions, no són un bé en garantiaper al mercat hipotecari.

La documentació existent des del 1885 demostra un entornal voltant de la Sagrada Família que té o hauria de tenir en compte la singularitatde l’edifici per les seves dimensions. Per això, Gaudí va fer diferents plànolsd’urbanització de l’entorn pensant en la millor i major visualització del’edifici.

El 7 de gener del 1975 es va tenir una reunió amb elregidor del Districte XII, Sr. Costa Ugeda, per transmetre-li la preocupacióper les obres publicitades de construcció de pisos en l’espai previst per al’escalinata de l’accés principal a la Sagrada Família.

L’agost del 1975 es van publicar articles quemanifestaven la preocupació i el rebuig a la construcció de pisos davant lafaçana de la Glòria, amb declaracions del Sr. Miquel Vallverdú, de l’Associacióde Veïns Sagrada Família (Diario de Barcelona, 16 d’agost), el manifest de la Junta Constructora de laSagrada Família (El Correo Catalán, 20 d’agost) i les opinions de l’Associació Amics deGaudí (Mundo Diario, 29 d’agost), en les quals destaquen les converses amb l’alcalde deBarcelona, Sr. Masó Vázquez.

Tot semblava favorable a paralitzar i prohibir laconstrucció de l’edifici de Núñez y Navarro, però la realitat és que l’edificiexisteix i l’expropiació és possible segons el planejament urbanístic vigent.

Projected’Urbanització

En l’actualitat, les parts implicades i afectades hand’arribar a un acord que resolgui el pla d’actuació per aprovar el Projected’Urbanització, que des del 1925, amb una actitud una mica passiva, s’haendarrerit i complicat.

A principis dels anys seixanta, Oscar Tusquets Blanca,arquitecte, pintor i decorador, encara a la universitat, va ser un dels instigadorsd’un manifest obertament contrari a la continuació del temple de la SagradaFamília que va comptar amb el suport incondicional d’arquitectes de famamundial.

Després de la consagració del temple el 7 de novembre del2010, es va replantejar la qüestió i va manifestar el mea culpa en un articlepublicat el 4 de gener del 2011: Com ens vam poder equivocar tant?: «Els meus dubtes van començar quan veia aixecar lamajestuosa nau central. El meu rebuig va trontollar una mica més quan AlfonsSoldevila —excel·lent arquitecte d’avançat llenguatge tecnològic— em vaassegurar que si hagués conegut profundament l’obra hauria canviat d’opinió,que era l’edifici més important del segle XX i que estava disposat ademostrar-m’ho (…) He visitat el temple de baix a dalt i he quedat aclaparat(…) Si fa 50 anys se’ns hagués fet cas, aquesta meravella no existiria.Hauria quedat com una ruïna o l’hauria acabat un arquitecte de moda en aquellsanys. Quanta gent la visitaria? Aquest temple no ha tingut mai suport econòmicde les institucions, viu dels donatius dels qui la visiten (…). Es finançacom una catedral medieval. D’aquesta forma s’acabarà, no sé si la millor obradel segle passat… però sí el millor edifici religiós dels darrers tres segles.»

Com vam poder equivocar-nos tant? Per què no es vanprohibir les obres davant la façana de la Glòria tenint en compte el PGM-76?Per què no s’ha fet el Projecte d’Urbanització després de tants anys?

És el moment d’arribar a un acord que tingui en comptetots els interessats i afectats i, definitivament, s’urbanitzi l’entorn d’unedifici singular, icona de la ciutat i atracció i impacte per al món.