Si hem de triar un lloc al món on el temps sigui veritablement protagonista, aquest lloc és l’escola. Per què? Mirem primer on som. Avui, diem sovint que no tenim temps de fer coses, anem atabalats. Realment aquesta és una de les nostres febleses com a comunitat humana: creure que no sabem què estem vivint ni com perquè no ens sabem aturar.
Carlo Rovelli, en el seu llibre I si el temps no existís?, diu que el temps és un efecte de la nostra ignorància dels detalls del món. Si coneguérem perfectament tots els detalls, a nivell atòmic, no tindríem la sensació del pas del temps. Ho diu un físic teòric.
Sabem que l’escola, la que realment volem, necessita crear espais nous que neixen d’un temps diferent: el del pam de terra que ens permet descobrir, ens permet interrogar-nos, ser conscients del que podem ser… I tots sabem, des de les comunitats educatives, que això requereix… temps. Saber mirar els detalls, les petites coses de cada dia (com suggereix Rovelli). Tenim un bon mestre: Jesús feia del temps un lloc on les persones retrobessin la seva Vida. Aquest era el seu mestratge. Déu ens dona espai per donar-nos als altres. Aquest temps cal trobar-lo i redescobrir-lo.
Els infants, joves i també els educadors i educadores vivim una pandèmia que no és gens fàcil de gestionar”
ORIOL MARTÍN
(Equip de Pastoral de La Salle de Catalunya)
Els infants, joves i també els educadors i educadores vivim una pandèmia que no és gens fàcil de gestionar: no tenim temps per viure allò que realment descobrim com a important. Som arrossegats, com si un allau ens caigués a sobre i res no ho pogués aturar. Recuperar l’atemporalitat a l’escola és necessari. No voldrà dir fugir de la part curricular, però sí ser conscients que aquells espais que ara veiem sovint com a superflus mereixen ser recuperats. Deixar que l’art, la música, el teatre, el debat obert, les reflexions del dia que fan moltes escoles, espais de mediació, apadrinaments, espais de pregària-interioritat… obrin els cors: espais on renéixer, on viure des de l’Esperit… Posar-nos unes ulleres noves per veure en detall el nostre món.
Tenim molta feina a fer. La sort és que tenim, a dins les escoles, tot el temps del món…
