La plaça de l’Església del Milà serà l’escenari, el pròxim diumenge 27 d’octubre a partir de les 12:30 del migdia, de la presentació d’un tríptic divulgatiu amb què milanencs i veïns d’altres localitats podran descobrir els secrets millor guardats de la façana de l’església parroquial de Santa Úrsula del Milà, acabada de construir el 1914. Així ho ha anunciat l’Agrupació Cultural el Milà, que amb aquest nou projecte que porta el nom de “El Milà Neogòtic” vol donar a conèixer els elements arquitectònics del temple. 

La iniciativa de fer aquest tríptic divulgatiu va sorgir gràcies a l’aparició d’una fotografia, el 2014, que va trencar els esquemes als veïns d’aquesta localitat del Camp de Tarragona. Mentre buscaven material sobre els orígens de la seva església, dedicada a Santa Úrsula, es va descobrir una fotografia feta per Hermenegild Vallvé (1893-1973) on s’apreciaven dues creus neogòtiques que, aleshores, ja no existeixen a la façana del temple.

Aquesta situació va desancadenar una sèrie d’investigacions al voltant dels elements arquitectònics del temple que sortiran a la llum aquest diumenge 27 d’octubre. La investigació està centrada en aquestes dues creus i en la resta d’elements decoratius que han existit en aquesta església.

La presentació d’aquest tríptic comptarà amb la participació de l’arquebisbe Joan Planellas; de mossèn Joan Anton Cedó, rector de la parròquia, d’Estanislau Feliu, reputat escultor barceloní i autor d’obres d’enorme transcendència artística com són algunes de les que hi ha a la façana de la Passió del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, i dels membres de l’Agrupació Cultural El Milà. A més, per cloure l’acte, s’oferirà una coreografia contemporània, titulada “Eam aspiciunt”, creada i interpretada per l’alcoverenca Mariona Figueras Senan.

“En aquests més de cent anys, no s’hi havia fet cap acte per reivindicar aquesta característica del nostre poble”

El president de l’Agrupació Cultural el Milà és el periodista Xavier Pete, que s’ha mostrat molt satisfet davant aquesta oportunitat única per “reivindicar els elements arquitectònics del temple”, ja que és la primera vegada que es fa un acte d’aquest tipus. 

Com va sorgir la idea d’explicar els elements arquitectònics d’aquesta església?

Del fet de veure que, en aquests més de cent anys, no s’hi havia fet cap acte per reivindicar aquesta característica del nostre poble, única a la comarca. Ja teníem una església gòtica, però es va derruir i va quedar impracticable l’any 1909. S’intueix que el fet de preservar aquest estil arquitectònic, que va existir entre els segles XII i XVI, en un moment en què el neogòtic ja començava a deixar empremta a Catalunya va impulsar que l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà i els mecenes de la nova construcció, entre els quals hi havia el mateix arquebisbat de Tarragona i un ric propietari del Milà, decidissin que havia de ser així.

En què destaca la façana de l’església?

Dues creus van presidir la façana en els orígens de la seva construcció: una damunt les arquivoltes i, l’altra, en la seva cornisa superior, flanquejada per dos dels sis pinacles que s’hi van construir. Les dues, però, no van ser iguals, per bé que van compartir un tret característic, que va ser propi de les creus sorgides en l’art gòtic: l’ornamentació dels extrems superiors. Així és com s’aprecia en l’única fotografia trobada fins a l’actualitat, elaborada i publicada el 1914 en una revista eclesiàstica. Unes creus que ja no hi són per motius que no són clars, però que podrien haver caigut pel tipus de material amb què es van fer.

Quins altres elements neogòtics hi podríem trobar?

El Milà ha conviscut durant més d’un segle amb un conjunt d’elements gòtics que han configurat sobre manera la seva imatge. Des de la façana i els pinacles, fins a les voltes de creueria, els pilars fasciculats o les decoracions vegetals a l’interior del temple, passant pels animals que governen l’entrada principal de l’edifici, l’art gòtic s’ha acabat convertint en un emblema poblacional.

Què hauria passat si avui dia no disposessin d’aquesta fotografia que comenta?

Hauríem arribat a saber que existien aquestes dues creus a partir dels plànols de l’església, que vam trobar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT). L’alt valor informatiu que ens proporciona aquesta fotografia i el recopilatori en què apareix ens permet conèixer com va ser la façana del temple amb tota mena de detall, sabent que no es va acabar construint-hi un rellotge, tal com estava previst als plànols, o reconeixent que la campana, en aquell temps, havia de ser tocada des de la plaça, ja que s’hi aprecia una corda llençada des del campanar.

Com creu és d’important crear consciència col·lectiva al voltant d’aquests elements arquitectònics?

És important crear aquesta consciència, o, com a mínim, mantenir-la i fer-la valer en cas que ja hi sigui, per tal que, independentment de ser creients o no, puguem continuar fent nostres aquests elements artístics. Això significa moltes coses, però sobretot conèixer que tenim uns detalls arquitectònics que destaquen per la seva composició, i que per a la majoria de veïns i veïnes han estat l’escenari de celebracions importants. Com les creus, també han acabat desprenent-se uns relleus gòtics de la façana, per bé que diverses intervencions han permès, aquests últims anys, que l’església no patís més imprevistos i desperfectes innecessàriament.