L’arquebisbe Vincent Nichols (Liverpool, 1945) fa vuit anys que és el pastor de la principal diòcesi d’Anglaterra. Amb mig milió de catòlics, l’arxidiòcesi de Westminster és el centre neuràlgic de l’Església al país amb la catedral ubicada en ple centre de Londres. Creat cardenal pel papa Francesc l’any 2014, Nichols és expert en ensenyament i catequesi, dos àmbits en què des que era sacerdot ha treballat intensament però també com a bisbe i cardenal. Ha estat a Barcelona participant al simposi Acompanyant els joves a respondre lliurement a la crida de Crist, organitzat pel Consell de Conferències Episcopals Europees, una institució que agrupa tots els bisbes d’Europa (45 estats), també els que no són membres de la Unió Europea.
«Un tema crucial per a l’Església és recuperar la capacitat d’acompanyar les persones perquè se sentin cridades per Déu de manera personal i, alhora, dins d’una comunitat. Volem anar d’individus a persones. Evidentment, un cop la persona és cridada per Déu i aquesta experiència de fe li sacseja la vida, també cadascú ha d’esbrinar quin és el seu camí, la seva vocació, i cadascú en té un. L’Esperit Sant ha de treballar en nosaltres», apunta el cardenal Nichols.
També fa una anàlisi sobre el resultat del referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea: «Un dels elements del vot per sortir de la UE és la por de la immigració, però no crec que sigui el tema més essencial i profund que ha portat a aquesta situació. Davant del fet que la immigració es fes servir durant la campanya del referèndum, sempre he dit que el lideratge polític basat en la por és un lideratge molt pobre. Però també hi havia altres elements. En citaré dos. Primer, un sentiment de distància amb l’elit política de Brussel·les i, segon, una mala gestió de la diversitat europea. Des d’un punt de vista britànic, la UE ha creuat la línia i intervé massa en qüestions polítiques internes.»
L’arquebisbe Nichols destaca el testimoni que dona l’Església: «L’Església és un sagrament de la unitat de la gent. I en aquests moments això a Europa és molt important. Amb tot el que fem a l’Església, pels lligams que mantenim i també a través de les organitzacions que construïm, com el Consell de Conferències Episcopals Europees (CCEE), fem palès que la unitat europea està viva.»
